En lloc segur de Wallace Stegner

El marketing editorial ens ha aconseguit ocultar autèntiques perles de la literatura nord-americana que Libros del Asteroide està aconseguint desenterrar: és el cas de William Maxwell amb el seu Van venir com orenetes, o David Kidd amb Historias de Pekín; ara li ha tocat el torn a l’autor d’aquest meravellós relat que us vull presentar: Wallace Stegner.


Stegner va ser professor de literatura a Wisconsin, com Larry Morgan, protagonista i narrador d’aquesta novel·la, i més tard va impartir classes a Harvard i Stanford. Va guanyar nombrosos premis, entre els que cal destacar el Pullitzer l’any 1971 amb Angle of Repose i l’any 1976 el National Book Award amb The Spectator Bird (encara, inexplicablement, inèdits en català o castellà, esperem que l’Asteroide hi posi remei)…

A Un lloc segur, un escriptor, editor i professor de literatura ja retirat – alter ego de Stegner – retorna amb la seva esposa a la residència d’estiu dels Lang a Vermont. Aquest retorn físic el porta a un retorn nostàlgic envers els anys de la depressió nord-americana, quan es va iniciar la seva carrera com a professor de literatura a Wisconsin i la profunda amistat que els ha unit per tota la vida a en Sid Lang i la seva esposa Charity. Un recorregut per les dificultats que van haver de superar per obrir-se pas a la vida, per les tensions intel·lectuals i familiars, per les aspiracions frustrades per uns i colmades per d’altres…

Un relat carregat de contrastos: la intensa felicitat d’uns personatges sobre el fons gris de la depressió nord-americana, la llibertat creativa d’en Larry envers l’obligat academicisme d’en Sid, la impulsivitat vitalista de la Charity versus la passivitat del seu espòs, la generositat descuidada de la Sally i el desmesurat afany de la Charity de preveure-ho tot fins al més mínim detall… Uns contrastos que donen vida i relleu a uns personatges que a mida que transcorre la novel·la es van guanyant el nostre cor, fins despertar en nosaltres aquesta mateixa nostàlgia, perquè cada pàgina ens fa sentir com la nostra juventut també fuig i deixa pas a un “anar fent”, mentre intentem, com ells, posar en ordre tot allò que la vida s’encarrega de desgavellar.

Sembla que Stegner hagi volgut fer cas al suggeriment que fa la Charity en el llibre: “perquè no ignores tot aquest material en què es concentren tants escriptors moderns i escrius sobre alguna criatura humana decent, amable i bona que duu  una vida normal en una comunitat normal, que s’interessa per les coses que interessen a la gent normal, la família, un bon espectacle que enlairi l’ànim?” perquè això és precisament el que aconsegueix Un lloc segur, fer-nos veure que la vida és dura, sí, però que paga la pena de ser viscuda, que no ens faltaran mai les dificultats, però que l’amor tot ho dignifica.

Cal destacar també la magnífica traducció de Dolors Udina. Només trobo a faltar una introducció més extensa, que reveli els trets autobiogràfics que s’insinuen durant el llibre.

One thought on “En lloc segur de Wallace Stegner

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s