La Ola

un pla seqüència de calité

Els que som professors sabem el que és sentir-se atrapat davant d’una classe per una pregunta que no saps contestar. Això és el que li va passar l’any 1967 a Ron Jones, un professor d’institut de Palo Alto (Califòrnia) quan li van preguntar per què el poble alemany es va mirar impassible l’ascens del nazisme. Ron Jones no va optar per sortir per la tangent – que és el que probablement hauria fet jo – , utilitzant un reguitzell de paraules pseudo-tècniques per marejar la perdiu – i va decidir fer un experiment: va sotmetre aquell grup a una fèrria disciplina, un fort esperit de cos, una identitat diferenciada dels altres grups… Un experiment “innocent” que va acabar després de cinc dies amb casos d’agressions i amenaces.

Dennis Gansel ha traslladat les experiències que Tod Strasser va escriure a The Wave a un institut alemany on un professor anarquista ha de donar un seminari sobre autarquia a un grup d’alumnes de batxillerat.


Després de visionar la pel·lícula amb un grup d’estudiants de Batxillerat vam estar una bona estona pedalant sobre el tema i de tot plegat n’he sortit amb més interrogants dels que tenia en acabat de veure la pel·lícula. Així com el professor planteja als alumnes si és possible un altre III Riech, també nosaltres ens preguntàvem si els fets que es narren a Die Welle són possibles, o si estem davant d’una altra faula manipuladora a l’estil de “El club dels poetes morts”.

Penso que el retrat dels personatges és versemblant i ajustat a la realitat sociològica dels nostres temps. Suposo que a tots els instituts d’Europa hi podem trobar un professor àcrata, un conjunt d’alumnes a qui manca el caliu familiar i un buit absolut de principis morals. Tot fa pensar que si  mai es donés un experiment com aquest en un polvorí així, tard o d’hora  hi haurà problemes…

L’únic aspecte en el que die Welle peca de manipulació és en el conductisme: sembla com si la connivència del poble alemany amb el nazisme es degués a que el III Reich va imposar els factors ambientals perquè fos així. Com si l’ésser humà tendís automàticament a la brutalitat, la intolerància i l’exclusió si es donessin les condicions oportunes. No crec que la intenció del director sigui manllevar al poble alemany la seva part de culpa, però desgraciadament la seva pel·lícula acaba transmetent aquest missatge.

Com que no sé si has vist Die Welle, no em puc despatxar a gust amb el final. Només et puc dir que si la pel·lícula no acabés així hauria perdut gran part de la seva força dramàtica, però a canvi es carrega la consistència i validesa de la història. El que sí que és genial és el canvi de la cara del professor en el darrer pla de la pel·lícula, amb una expressió facial que ens diu: ho he descobert! És a dir, jo també he estat víctima del meu propi experiment.

un altre pla-seqüència de calité

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s