Adiós, hasta mañana de William Maxwell

La lectura de Van venir com orenetes em va impressionar, i ara, el relat d’Adiós, hasta mañana m’ha tornat a colpir profundament. I si t’hagués de dir el perquè, t’hauria de contestar que no ho sé ben bé. Suposo que és l’escriptura de Maxwell, on no hi falta ni hi sobra res: cap dissonància, cap tòpic,un magnífic equilibri d’imatges que van teixint una història que s’ens queda clavada a la memòria, com el narrador de la novel·la té clavat a la retina en Cletus en el passadís de l’Institut.

El narrador d’Adiós, hasta mañana és en Bunny, que ja va ser un dels tres narradors de Van venir com orenetes i que és l’alter ego ficcional del propi autor. A partir de l’esdeveniment central de l’anterior novel·la –la mort de la mare de Bunny a causa de la grip– ens explica un altre fet que va marcar profundament la seva infància: l’assassinat que es va produir en el poble on residia, perpetrat pel pare d’en Cletus, el seu amic de la infància.

Bunny amb el pas dels anys ha volgut reconstruir aquell esdeveniment, i ens endinsa en una història de desamor, d’infidelitat i mort. Mai cap altre llibre on es tractés aquest tema –ni Anna Karènina, ni Un grapat de pols– m’ha transmès tant nítidament els sentiments d’un marit despetxat, potser perquè Maxwell enlloc de revelar-nos la història a través dels fets, ho fa a través dels objectes, capaços d’explicar per si mateixos el món interior d’uns personatges immersos en un drama aliè a la seva voluntat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s