Vèncer la por


 
 

Fa quaranta anys,
el Cairo era una ciutat cosmopolita, amb una important colònia d’occidentals que
convivien tranquil·lament amb els egipcis. En les seves botigues es podia
trobar cervesa, tabac i, fins i tot, embotit autòcton. Pels seus carrers moltes dones vestien a l’estil europeu i, fins i tot, a les nits s’apreciava una
agitada efervescència en els locals nocturns. Ara, el Cairo és una ciutat on
l’integrisme islàmic és tan asfixiant com el núvol de smog que la recobreix… Com
ha estat possible aquest canvi? Per què l’integrisme s’ha estès pels països islàmics
i les mesquites europees? Quina és l’actitud dels nostres governants? Per
quina raó la major part de kamikazes que s’immolen a països àrabs, han estat
reclutats i adoctrinats a occident?

Magdi Allam és una
veu autoritzada per parlar-nos d’aquest tema, no només perquè com a periodista
hagi dedicat gran part de la carrera a aquestes qüestions, sinó també perquè
l’integrisme forma part de la seva vida quotidiana: des de fa anys viu sota l’amenaça
dels grups islàmics radicals per les seves denúncies a un fonamentalisme que
quan parla en anglès predica la tolerància i quan ho fa en àrab crida els
creients a la Yihad.

El discurs
d’Allam té molta força, la força del convenciment que dóna la raó enfront de la
barbàrie. Per això no té por: “nosaltres,
ciutadans i paladins del món lliure, tenim un imperatiu ètic, més que una
necessitat política, de vèncer la por”. Perquè la por és la veritable arma
dels integristes. Per això Allam no es calla res; tampoc s’estalvia de
recriminar tant la ingenuïtat dels països occidentals que toleren les prèdiques
integristes en les seves mesquites, com els esquemes preconcebuts dels qui
pensen que l’islam és intolerant, fanàtic i violent per naturalesa.

L’única nota discordant és la justificació de la invasió d’Irak per part
de les tropes nord-americanes i angleses. Allam pensa que els crims perpetrats
per Sadam justifiquen de totes totes la intervenció armada. No comparteixo amb
Allam que els països occidentals hagin d’intervenir militarment a tots els
països sotmesos a règims despòtics, entre d’altres coses perquè el conflicte
armat tindria dimensions planetàries. Com deia Gandhi, a força d’ull per ull, la humanitat es quedaria cega. La solució,
sigui quina sigui, passa pel respecte a les resolucions de la ONU tan per part dels règims
repressors com pels que es consideren paladins dels drets humans en el món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s