La dona invisible…

Suposo que a tots ens agrada que ens felicitin per la nostra feina i ens sentim decebuts quan se’ns ignora i no es té en compte l’esforç que hem posat per tirar endavant la família, la feina… Et venen ganes de passar-ho per la cara del personal: “jo aquí escarrassant-me… I tu llegint el Marca!”. Però el que realment ens fereix no és que d’altres descansin mentre nosaltres treballem, el que ens molesta és que no ens donin la medalla al mèrit, ens dediquin un carrer i ens rebin amb una catifa vermella i honors d’estat.

Jo també pensava així fins que vaig veure aquest speech. Gràcies Lacerta!

 

Anuncis

2 thoughts on “La dona invisible…

  1. El discurs d’aquesta dona és trascendentalista, però el teu està carregat de prejudicis. Afirmar que tot el que fem sense que ningú ens ho reconegui ho hem de fer amb aquesta visió transcendent no té res a veure amb la carrincloneria, ni en acceptar la injustícia com un fet estructural, ni amb Bush i tota la seva trepa.
    A vegades penso que, contràriament al que sembla, creient en Déu tinc una visió més oberta del món que la d’aquells que el neguen i no encerten a obrir els ulls a la realitat sense passar-ho tot pel raser de la seva ideologia… El marxisme, amic, és l’opi dels intel·lectuals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s