contra la crisi: amor

 

Els titulars de premsa van presentar la darrera encíclica de Benet XVI com una reflexió entorn de la crisi econòmica on destacava la proposta de reformar la ONU i establir una autoritat mundial que controlés els excessos de la globalització econòmica. Però aquesta encíclica és molt més que una reflexió circumstancial sobre un problema actual. Com tots els texts del magisteri de l’Església Catòlica, aquesta encíclica té quelcom d’atemporal. 

Per començar, un tema recurrent en Benent XVI: el relativisme:  “Sense veritat, la caritat és un mer sentimentalisme. L’amor es converteix en un emboltori buit que s’omple de manera arbitrària. Aquest és el risc de l’amor en una cultura sense veritat”. En una societat, carregada de bones intencions, en la que es fa un ús i abús de l’adjectiu “ètic” (polítics, empreses, marques i fins i tot equips de futbol se l’apropien sense saber exactament quin és el seu abast)  l’adhesió als valors del cristianisme no és només un element útil, sinó indispensable per a la construcció d’una bona societat i un vertader desenvolupament humà integral”. El cristià, avui dia, té l’enorme responsabilitat de mantenir i recuperar aquests valors. Sense la perspectiva de la transcendència, “el progrés humà en aquest món es queda sense alè. Atrapat dins de la història, queda exposat al risc de reduir-se només a l’increment del tenir”. Amb una visió materialista de l’home, que ho redueix tot a història i cultura, com si l’home “no tingués una naturalesa destinada a transcendir-se en una vida sobrenatural, podria parlar-se d’increment o evolució, però no de desenvolupament”.

Però què entenem per desenvolupament?: “L’autèntic desenvolupament suposa la llibertat responsable de la persona i els pobles: cap estructura pot garantir aquest desenvolupament des de fora i per sobre de la responsabilitat humana”. L’autèntic protagonista del progrés no són les ideologies, els règims, els governs o les multinacionals, el vertader protagonista és la persona, per aquesta raó “el primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar és l’home, la persona en la seva integritat”. L’autèntic progrés humà no es mesura pel PIB o el nivell de vida sinó en la plena realització de la persona en totes les seves dimensions.

I la plena realització de l’home s’assoleix quan acull la veritat sobre ell mateix; però la veritat, i l’amor que ella desvela, no es poden comprar ni produir, només es poden acollir, per això Benet XVI ens convida a promoure un canvi en els processos econòmics i socials actuals per dirigir-los cap a objectius plenament humans. Un canvi fonamentat en la gratuïtat i la comunió.  El Papa pensa que no tot ha d’estar subjecte a les lleis del mercat o de l’assistència pública, hi ha d’haver una mena de tercera via entre ambdues: “la victòria sobre el subdesenvolupament requereix actuar no només en la millora de les transaccions basades en la compravenda, o en les transferències de las estructures assistencials de caràcter públic, sinó sobre tot en l’apertura progressiva en el context mundial a formes d’activitat econòmica caracteritzada per certs marges de gratuïtat i comunió: la sostenibilitat de l’empresa a llarg termini, el seu propi servei a l’economia real i la promoció d’iniciatives econòmiques també en països necessitats de desenvolupament. La societat no es pot sostenir només sobre els interessos egoistes del benefici econòmic o dels vots. I encara que sembli utòpic pensar que algú pot fer alguna cosa gratuïtament pel bé de la comunitat, la realitat és que no cal anar a les pel·lícules de Disney per veure-ho; tots nosaltres realitzem a diari accions altruistes sense rebre res a canvi, encara que només sigui cedir el pas en un pas de peatons.

Segons el Papa, “cal un canvi efectiu de mentalitat que ens porti a adoptar nous estils de vida, a conseqüència dels quals, la recerca de la veritat, de la bellesa i el bé, així com la comunió amb els altres homes per un creixement comú siguin els elments que determinin les opcions de consum, de l’estalvi i de les inversions”.  Un canvi de mentalitat que ens afecta a tots, no només als qui tenen alguna responsabilitat en el món de la política o les finances, perquè comprar o vendre és sempre un acte moral, i no només econòmic.

“El procés de globalització podria substituir les ideologies por la tècnica (…) Però la racionalitat de la tecnologia centrada només en si mateixa es revela com irracional, perquè comporta un refús del sentit i del valor”. Una visió materialista “reforça avui la mentalitat tecnicista, que fa coincidir la veritat amb allò factible” portant com a conseqüència un desenvolupament que menysprea la vida humana: “quan una societat s’encamina cap a la negació i la supressió de la vida, acaba per no trobar la motivació i l’energia necessària per esforçar-se en el servei del vertader bé de l’home”.

D’altra banda, la globalització, segons Benet XVI, ens ha apropat els uns als altres, però en cap cas ens ha “humanitzat”, fins i tot ens ha conduït cap a processos que ens allunyen d’un veritable progrés humà. El Papa alerta que la progressiva mercantilització dels intercanvis culturals augmenta avui un doble risc: “pensar en les cultures com que si fossin superposables unes amb altres, com si totes fossin substancialment equivalents o intercanviables o el perill oposat de rebaixar la cultura i homologar els comportaments i estils de vida. D’aquesta manera es perd el sentit profund de la cultura de les diferents nacions, de les tradicions dels diversos pobles, en el marc de les quals la persona s’enfronta a les qüestions fonamentals de la seva existència”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s