La classe…

 

 

M’esperava un documental més experimental, de l’estil de En construcción d’en Guerín, i en un primer moment em va decebre la convencionalitat estètica de la cinta. A mesura que anaven passant els minuts m’anava adonant que el que estava veient era una classe "de veritat", no uns actors professionals fent veure que són un professor i uns alumnes estereotipats com passa a Freedom writers. Laurent Cantet ha aconseguit el "miracle" de plasmar una classe "de veritat", tan real que en tota la pel·lícula no vaig poder deixar de pensar què faria jo en aquella situació: com respondria a aquella alumne impertinent o com trencaria aquell silenci dramàtic del professor amargat o com intervindria en el claustre de professors. Tot és tan real, que un company de feina m’ha reconegut que va haver de marxar a mitja projecció perquè s’estava agobiant!

Mostra d’això, és la veracitat dels conflictes que planteja. Un exemple: sempre que algun alumne aconsegueix treure’t de polleguera li tiraries
tota la cavalleria per sobre: un càstig exemplar, una expulsió o
el que sigui… Però quan arriba l’hora de sancionar, quan arriba el
moment de convocar els pares, d’incoar un expedient disciplinari…
Aleshores se’ns arronsa la deixonsa, relativitzem la seva falta, ens
sobresalten els remordiments de si encara hi podem fer alguna cosa més, si
hem de donar una altra oportunitat… Tota sanció comporta aquesta
sensació de derrota i culpabilitat.

També porta a la reflexió el tema del "vostè". Sorprèn que els alumnes utilitzin amb tanta naturalitat una forma de tracte que ja quasi resulta arcaica. Però encara és més sorprenent que es converteixi en el llindar de la falta de respecte. Penso que és una victòria de Sarkozy. M’explico: si es sancionés un alumne per no tractar el professor de vostè, potser no arribaríem a veure al youtube com alguns professors són vexats en les seves classes.

Per acabar: la integració. L’experiència del que passa a les aules franceses ens ha de portar a moure’ns abans no sigui massa tard. És significativa la discussió que posa de manifest la desafecció dels alumnes envers la selecció francesa de futbol. Penso que en això, nosaltres, els catalans, tenim un aventatge: la major part dels nostres alumnes, sigui quin sigui el seu país d’origen, ens agermana un mateix crit: Barça!

Anuncis

2 thoughts on “La classe…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s