Maria Rúbies i el debat educatiu…

En la biografia que Josep Varela ha escrit de la pedagoga i política Maria Rúbies s’hi recullen una colla d’intervencions seves en el congrés dels diputats que no tenen pèrdua, com per exemple aquesta: "Otro de los problemas que me ha preocupado siempre – y ya es el cuarto ministro al que le dirijo la misma pregunta – es el relativo a lo que usted ha hecho especial mención, la calidad del sistema educativo. ¿Cómo puede haber calidad en un sistema educativo si no hay evaluación y control? (…) Soy funcionaria y en 25 años de profesión aún estoy esperando que venga algún inspector a ver si lo que yo estaba haciendo era una cosa positiva, negativa, o si podía mejorar o algo así". Aquestes paraules les hauria pogut dir qualsevol parlamentari abans d’ahir, però resulta que això ja ho va dir la Maria Rúbies l’any 1982. També, recentment ho ha posat de manifest Gregorio Luri
en el seu esplèndid llibre "L’escola contra el món": després de més de
40 anys dedicat a l’ensenyament, l’única vegada que la Conselleria es
va posar en contacte amb ell va ser per agrair-li a seva dedicació a
l’ensenyament en motiu de la seva jubilació…



Una altra de les
seves intervencions remarcables en el Congrés fou en defensa de la
lliure titularitat de centres amb un ideari propi. El diputat Peces
Barba (PSOE) li replicà que sentía una profunda aversió per la paraula "ideari" perquè, segons ell, en aquest terme s’amagava un "valladar para defenderse". Maria Rúbies li respon amb aquestes paraules: "Los ideales educativos y los fines de la educación no son nada si no informan la vida de una escuela y no hay vida si no hay participación. Es imposible educar sin principios educativos y sin valores. Otra cosa es enseñar, y enseñar sí que se puede sin normas… Por tanto para nosotros es impensable la existencia de una escuela que eduque si en esta escuela no hay principios educativos, si en esa escuela no se respetan unos valores que den sentido a la idea del hombre, del mundo, de la vida y al sentido de la historia".
De
tot plegat m’he quedat amb la idea que el debat educatiu no ha
evolucionat en els darrers 25 anys. Seguim ancorats en discussions
polititzades que no aporten res al món de l’educació. Potser, el que diferenciava Maria Rúbies
de la resta de polítics que han posat les seves grapes sobre les lleis educatives, no era només la seva formació pedagògica, sinó,
sobretot, la seva experiència a les aules i la seva estima pels alumnes
i els mestres.
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s