De Vila Matas a Guerra i Pau…

 

No us explicaré com va caure a les meves mans "París no se acaba
nunca", només us diré que Vila-Matas m’ha enganxat, amb aquest
barrija-barreig, anàrquic i desesetructurat, on no saps què és ficció i què no és real. Al llarg de les seves pàgines et vas trobant les perles del seu record o de la seva imaginació i
amb una franquesa captivadora les va engarçant com un desconegut
simpàtic que després d’unes quantes cerveses es decideix a confessar-te
el que no li ha explicat ni a la seva dona.

També m’ha ajudat a comprendre una mica
més el pastanaga que me’l va deixar, especialment sobre l’origen de les
seves converses taberneres amb personatges estrafolaris i aquesta mena
de "registre lingüístic" d’estar de tornada de tot a quatre pobles
d’aquí (no sé si m’enteneu).

Fa una estona m’he fet un fart de riure de com Vila-Matas ens relata la seva etapa sartriana, vestit per fora
de rigurós negre i per dins d’un forçat anhel de morir. Raúl Escari li va dir
que tot això, en el fons, era "un truco para evitar la humillación de
aceptar que, después de la muerte de Dios, ya no eras nadie". No sé
perquè, però després de llegir-ho m’ha vingut al cap la Natatxa, la de Guerra i
Pau de Tolstoi, aquella noia bonica, esbojarrada i presumida que en ser
despetxada pel seu promés cau en un profund atac de melanconia que
quasi la porta al cementiri, fins que un bon dia acut a una església i
allí Natatxa experimenta un sentiment nou "d’humilitat davant de la
grandesa, de l’incomprensible". En aquella església, envoltada d’icones, imbuida d’encens, percep que tot i les
contingències d’aquest món, de les guerres que amenacen el seu país,
dels promesos que deixen plantades les seves xicotes… Hi ha un
àmbit en el que les coses es mantenen inamovibles pels segles, unes
oracions que es recitaran per l’eternitat i que ella lluita per
entendre i que se sent contenta de no comprendre perquè amb això es
fa més pal·lesa la grandesa del que amaguen.

Anuncis

One thought on “De Vila Matas a Guerra i Pau…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s