Conte de Nadal

Christmas Cake  close-upM’encanten els contes de Nadal. Digueu-me cursi, romàntic o carrincló però almenys per un cop l’any deixeu-me pensar que és bonic viure en un món com el de Capra, que tots podem patir una catarsi com la del Scrooge de Dickens i fins i tot els dimonis més escuats poden fer tanta por com els d’en Folch i Torras. Vull llagrimejar i creure que, per uns dies, el filldeputisme desapareix i el món es converteix en un paradís Rosseaunià.

  Tot va començar fa uns anys. Aleshores era tutor d’un curs de 2n d’ESO, aquella edat tan entranyable, quan les hormones comencen a emergir amb tota la seva efervescència i intensitat. Quan un adolescent encara no ha desenvolupat plenament la capacitat de raonar i tot és pur impuls. Quan són capaços en menys de cinc minuts de mostrar-nos el millor i el pitjor d’ells mateixos.  

Vam organitzar una col·lecta amb l’objectiu de recollir fons per comprar una bomba d’aigua que volíem regalar a una missió a Mozambic. Un professor que havia passat l’estiu en aquella missió els hi va explicar com era la vida en un poblat de l’Àfrica profunda i els hi va projectar unes fotos per ilustrar gràficament les condicions en què vivíen  aquella gent. Els nois van quedar impactats i mica en mica van anar arribant els donatius. Per fer ambient vam dibuixar un termòmetre a la classe, on els graus eren substituits per euros. Un encarregat anava actualitzant les dades i pintava de vermell el mercuri que dia a dia anava pujant. Recordo que els hi vam insistir que els diners havien de sortir de les seves butxaques, es tractava que fossin generosos ells, no els seus pares. I els alumnes ho van entendre. La campanya estava donant els seus fruits, si no econòmics –els donatius eren petites quantitats– almenys en implicació. 

Pocs dies després d’iniciar la campanya em va venir a trobar l’Enric (que no es deia Enric, prefereixo ocultar el nom) amb un sobre blanc a les mans:

– Això és per lo de Mozambic – I em va allargar el sobre tancat. Vaig notar que no hi havia cap moneda a dins. “Vaja, per fi un bitllet”, vaig pensar. El vaig felicitar i me’n vaig anar al despatx. Aleshores encara s’hi podia fumar, així que després d’haver encès el meu Ducados, vaig obrir el sobre per extreure’n el contingut: dos bitllets de 50 €.

Vaig treure l’Enric de classe:

–Enric, no puc acceptar aquests diners, es tractava que el donatiu el fessis tu, no la teva mare…

– Però si aquests diners eren meus – em va contestar.

– Ah si? I d’on has tret tu 100€ si es pot saber… – Es va estar una estona en silenci. Semblava que dubtés d’explicar-me l’origen dels diners.

 – És que… Saps l’esquiada del club d’aquest Nadal…. La mare em va dir que si hi volia anar, doncs cap problema, si m’ho pagava jo, clar. Així que vaig idear un pla per aconseguir els diners. Em va ajudar la meva germana; sap fer un pastís de pa de pessic boníssim. En fèiem un cada matí i els venia a 1€ el tall. Ara ja en faig dos pastissos i no n’hi ha per tothom…

– I tots aquests diners han sortit del pa de pessic…?

Em va fer que sí amb el cap i va continuar:

– Però des que vaig veure les fotos de Mozambic… Tenia un run run dintre meu que no em deixava en pau… Jo a esquiar i aquesta gent sense aigua. No és just. Així que aquí els té… I sap una cosa? Doncs que m’he quedat super bé… No em castigarà per haver fet negoci a cole ¿oi?. 

Des d’aquell dia, jo també crec en els contes de Nadal.

4 thoughts on “Conte de Nadal

  1. Genial. Això és un conte de Nadal dels de veritat, de personatges reals i, per a quasi tothom, anònims. Aquestes historietes sovint queden amagades, però descobrir-les fa no perdre l’esperança en la humanitat. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s