Christopher McCandless, in memoriam

 

Quin adolescent no ha sentit l’ànsia de fugir? D’agafar la motxilla i marxar tant lluny que no puguin trobar-lo?… Arribar on no hi hagués la pressió del deure ni la lluita per competir, fugir de la hipocresia que descobrim al nostre voltant i deixar enrera tot aquest munt de convencionalismes absurds.

 

Quin home, quan s’ha trobat perdut, no ha sentit el desig de resejar en el no-res i no tenir més opció que trobar-se? Qui no ha volgut esquinçar el vel que ens separa de la realitat, de l’única realitat que nosaltres ens forcem a deformar amb interessos mesquins? Fugir de tota aquesta remor contradictòria de veus que ens envolta? Qui no ha volgut despullar-se de tanta vacuitat i inmergir-se en la vida innocentment, animalment… Angèlicament?

 

Qui no ha volgut ser com tu, Alexander Supertramp? El teu viatge ha estat el nostre anhel perdut, el teu pelegrinatge ens ha mostrat -a nosaltres, perduts en un món confús- un camí: la felicitat no és vertadera si no es comparteix.

Un llibre (Hacia Rutas Salvajes. John Krakauer. Ed. Zeta) i una pel·lícula que no el desmerix (Into the Wild. Sean Pen. 2008) amb una monumental banda sonora d’Eddie Vedder, molt i molt recomanables.

Anuncis

3 thoughts on “Christopher McCandless, in memoriam

  1. El vaig llegir en català fa bastants anys: “Cap a terres salvatges” i val a dir que creava enveja. Tot i que el protagonista no acaba massa bé, Alaska té un no-se-què que la fa atractiva i John Krakauer li treu molt de suc a la història.

  2. Retroenllaç: Crucifica la teva ment | soma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s