Un professor de secundària en deute amb el Barça

 

Tot sovint els educadors ens queixem de com està “lo món”, de la poca ajuda que rebem dels mitjans de comunicació, de l’ambient consumista que empobreix els nostres alumnes, de la manca de referents que pateixen els nostres joves en una societat on la corrupció pobla tots els informatius. Per aquesta raó crec que ha tingut un relleu especial la temporada del Barça i la lliçó que ha significat pels nostres joves.Setmana darrera setmana, aquest equip ens ha anat impartint lliçons de veritable formació humana.

 

Començant pel seu entrenador, perquè cada roda de premsa d’en Pep ha estat una lliçó d’Educació per a la Ciutadania, perquè ha fugit de tota polèmica, exalçant les virtuts dels contrincants i callant els vicis. Evitant qüestionar la feina dels àrbits (i això que tenia motius per posar el crit al cel). Perquè ha respectat la norma de contestar en el mateix idioma amb què li feien la pregunta, ja fos en català o castellà, en anglès o italià (veieu perquè serveixen els idiomes?), perquè amb la seva manera de fer, fins i tot amb la seva manera de vestir –amb elegància i sense estridències– ens ha mostrat que fins i tot en un món tant irracional com el del futbol es pot mantenir el seny.

 

Gràcies als jugadors perquè ens han ensenyat que cap victòria és fàcil, que cal constància i tenacitat, que es poden perdre batalles, com la de Milà, però en cap cas es perdrà la guerra, per això el seu mèrit no ha estat no caure, sinó tornar-se aixecar i golejar al Vila-real després de la decepció europea. Gràcies perquè no han protagonitzat escàndols, ni s’han deixat explotar com icones metro-sexuals, gràcies per demostrar que és millor la unió del grup que les genialitats individuals, o millor encara, que gràcies al grup, les genialitats d’un engrandeixen el col·lectiu.

 

Gràcies per celebrar la fi d’una temporada imposant-se el repte per a la propera. No, Pep, aquests no fallen, amb un esperit així, no es pot fallar.

 

Un pobre professor de secundària us dóna les gràcies perquè aquest any, seguir el Barça ha estat el millor llibre de text que podien rebre els nostres alumnes.

 

7 thoughts on “Un professor de secundària en deute amb el Barça

  1. Com sempre, Txema, tens molta raó. I si m’ho permets, també pot ser bo veure què ha fet l’equip de bàsquet, que ha fet més que el de futbol i encara ha aixecat menys remor. Sembla que l’esperit de Guardiola no és una idea d’un entrenador concret, sembla que la filosofia arrela al club en totes les seves cares.
    És bo tenir referents clars, i si ets barcelonista ancara fa més il·lusió tenir aquest referent.
    Brillant reflexió. Una abraçada.
    Salut!

  2. Jo no sóc del Barça ni segueixo massa el futbol, però aquest final de temporada sí que l’he seguit. Lo cert és que fa equip veure que els futbolistes anaven a veure el bàsquet.
    Bona entrada!

  3. Gràcies a tots pels vostres comentaris…
    Joan, com sempre, tu també tens molta raó. Crec que el comentari d’en Marc sintetitza molt bé el que dius.
    Marc, em fa molta ilusió aquest comentari des de Kènia!
    Toni, ho vaig pensar de fer-ne una carta als mitjans… Però em va fer mandra de buscar adreces i enviar-ho i tot plegat… I ara ja és massa tard. Així doncs serà una exclusiva per vosaltres, els lectors de Soma.
    Una abraçada a tots!

  4. Retroenllaç: Mou, el teu dit ens assenyalava el camí (ves, qui ho havia de dir!) « Soma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s