Una presència sentida

 

Divendres, de bon matí, arribant a l’escola amb símptomes
evidents d’empanada matinal, em va assaltar un alumne:

– Que em pot cridar?

No us penseu que jo escridasso els meus alumnes amb aquests sistemes revolucionaris de motivació japonesos. És una manera de demanar que el tregui d’alguna classe per xerrar. Normalment t’ho diuen
per perdre uns minuts d’història o de llengua, però aquest alumne no és dels que s’escaqueja, així que vam quedar pel migdia, a l’hora d’anglès.

"- Cud
fulanito comaut, plis?" I un cop a fora passejant per l’escola em deixa anar el motiu de l’entrevista: “Estem estudiant Voltaire,
la il·lustració, el racionalisme i tot aquest rotllo i és que com més hi penso… Jo tot això de Déu i el cristianisme, no ho veig clar”.

Només faltaria que ho veiessis clar! Seria un
símptoma evident d’estupidesa! Un problema que ha afectat la història del món
occidental de manera tant perllongada i profunda no es pot despatxar amb un
pim-pam-toma-lacasitos. No existeix ni existirà mai el raonament definitiu. No es tracta de descobrir grans arguments ontològics ni vies metafísiques… La veritat no és un privilegi dels cultes, dels intel·ligents ni dels poderosos. La veritat és dels humils.

No sé si va ser l’Esperit Sant el que em va
xiular que tenia apuntades unes paraules de Leornardo Mondadori, del llibre que
va escriure per relatar la seva conversió. Unes paraules que em van colpejar i que
encara ara em commouen.

Mondadori era el capitost de l’editorial que
portava el seu nom, era un home ric, ben relacionat i popular, no s’estalviava
luxes ni frivolitats fins que un bon dia li van diagnosticar un càncer de pàncrees.
Se’n va anar als Estats Units, al millor hospital del món a operar-se. Aquests
van ser els seus pensaments minuts abans d’entrar al quiròfan:

“Tal vez
mi mayor tentación, el vicio que más me amenazaba, era la soberbia. El sentirse
– cuando uno està sano, acomodado y es respetado – casi invulnerable y el
centro del universo. Y en cambio ahí estaba, un emigrante por causa de la salud
como tantos otros, como tantos seres anónimos a los ojos del mundo. Reducido yo
también , a un historial clínico, mirado con fría profesionalidad por unos
médicos para quienes no eres sino uno más de los cancerosos a los que hay que
operar a diario, siguiendo un programa de trabajo inexorable como el de una
máquina. Pues bien, precisamente allí, en el Hospital Memorial, experimenté,
con una evidencia dramática y al mismo tiempo consoladora que la fe no es una
idea filosófica, una simple perspectiva idealista, o una forma de sabiduría o
de ética, sino más bien una presencia que pone fin a tu soledad y te hace
merced de una gran serenidad fente a todas las circunstancias adversas. En
resumen: una vez más, un Dios "sentido" como experiencia tangible y
concreta, mucho más que como resultado de un razonamiento. Es en semejantes
circunstancias cuando verdaderamente te das cuenta de que dependes de Alguien
que te quiere, y no de un destino anónimo y ciego. En esos momentos tienes en
cuenta también la eventualidad de la muerte: pero sin angustia, sin esa
sumisión neurótica de una cultura como la nuestra, en la que es obligatorio
fingir que no pasa nada, en la que uno debe hablar y comportarse como si no
existiera un final inevitable para todos nosotros”.

Em va costar llegir-li-ho tot sense que se’m tallés la veu pensant en totes les persones que estimo i que fins el darrer moment, a les acaballes de la seva vida, m’han donat raó d’aquesta esperança.

Anuncis

One thought on “Una presència sentida

  1. Gràcies Jordi pel comentari! Per Polònia ha anat de p.m.!!! Ha estat una experiència inoblidable i espero poder repetir-la més endavant. Precisament hem estat treballant en un hospital en el que hi havia malalts terminals com en Mondadori…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s