Quan érem nens

Disposat a passar una altra nit fora de casa. Desfaig la maleta, trec el necesser, el pijama i… Horror! M’he deixat el llibre -el que estic llegint ara mateix: Ángulo de reposo, d’en Wallace Stegner- i jo sóc d’aquells que si comença un llibre, no el deixa fins acabar-lo: simultanejar la lectura de diversos llibres em sona a infidelitat
conjugal.

Però si no hi ha més remei… Cerco per la casa, a veure què trobo. La bibioteca és escasa. Els llibres antics i atrotinats. Només em crida l’atenció un llibre d’Acantilado relativament nou i molt curt. Com que Acantilado té un catàleg que no defrauda, l’agafo encara que amb cert escepticisme ja que no em sona de res ni el títol – Helena o el mar del verano – ni l’autor – Julián Ayesta -.

Cada pàgina que passo em genera un progressiu estat d’exultació: he descobert un veritable tresor. No  aconsegueixo entendre com un llibre així ha pogut passar-me desaparcebut (tenint com tinc els millors
assessors literaris del planeta).

Helena y el mar del verano em sumeix en una delectació que feia temps que no experimentava en un llibre. Em recorda una mica “La aparición del eterno femenino contada por su majestad el rey” de l’Álvaro Pombo en com
aconsegueix plasmar els pensaments d’un pre-adolescent, concatenant els raonaments peregrins sense cap mena de puntuació.

També em va resulta inevitable la comparació amb Chico de barrio, que he llegit recentment, on Ermanno Olmi ens explica com va trencar la closca de la seva infantesa enmig de la Segona Guerra Mundial.

Però Helena… és incomparablement millor. Aconsegueix un halo de melanconia corprenedor que per uns moments experimentes una mena de regressió mental a la infantesa. Les percepcions del nen protagonista
són tan absolutes i radicals, tan sinceres, que et porten de la rialla a la llàgrima en menys d’un paràgraf.

Un dels millors llibres que he llegit mai.

Advertisements

3 thoughts on “Quan érem nens

  1. Això que t’ha passat porta a una clara conclusió: per molt que llegim, afortudandament sempre hi haurà un llibre millor per descobrir en algun racó.
    Me l’apunto!

  2. Cada dia és més difícil de fer descobertes literàries (hi ha massa blogs especialistes i el amics que en saben te’n recomanen tants, que la llista sempre és plena) però segur que ha de fer una alegria inmensa poder dir que aquest l’has trobat tu. Felicitats!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s