Millor que les drogues…

Sempre he tingut clar que les drogues no són bones. Ni porros ni coca ni pastilles ni res de tot això. No tinc ni idea de què se sent quan et xutes un petardo però suposo que deu ser semblant a les sensacions que vaig tenir dissabte al vespre. Allò va ser una experiència psicotròpica de primer ordre. Un viatge a la dimensió desconeguda de les meves percepcions ultrasensorials.

Els meus neurotransmissors es van anar activant de manera gradual, amb totes les manifestacions típiques del consum de substàncies psico-actives: acceleració del ritme cardíac i una lleugera tremolor a les cames seguida d’un arravatement d’eufòria que m’obligava a cridar sense control. Vaig començar a patir alucinacions, sobretot en la percepció del temps que es dil·latava i  contreia a l’atzar: els minuts fugien a corre-cuita o s’esllanguien lentament per més que mirés el rellotge.

En un moment donat, després de 90 minuts d’intensa activitat emocional, vaig sentir un immens sentiment de pau, el nucli acumbens del meu cervell regalimava dopamina a mansalva, sentia que estava en comunió amb el meu entorn, la gent se m’abraçava, el món era realment bonic, la vita é bella! Bellíssima!

Després de la final de Wembley em mantinc en el ferm propòsit de no tastar les drogues, només per poder repetir –sense aditius, colorants ni conservants– una experiència com aquesta.

Us deixo amb unes imatges de la celebració a la plaça de Catalunya. Jo sóc el del gegant… Brutal.

Advertisements

2 thoughts on “Millor que les drogues…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s