M’ha entusiasmat tant la lectura de Por favor, cuida de mamà de l’escriptora coreana Kyung-Sook Shin que no puc deixar passar ni un minut més sense escriure unes ratlles exultants.
Vaig començar-lo una mica a corre-cuita: volia fer-me una idea de l’argument i deixar-lo per més endavant, però ja sigui l’originalitat amb què està escrit –en segona persona i en present en un to lacònic i melangiós– ja sigui perquè la història comença amb una situació que em toca de prop i en la que em vaig sentir ràpidament identificat, Por favor, cuida de mamà em va atrapar completament.
No us revelaré res d’un argument aparentment lineal, relatat per diverses veus i curull de salts en el temps, que va teixint un dels millors retrats de la maternitat que he trobat mai en cap llibre. Nomes us puc dir que després de llegir-lo, mirareu amb uns altres ulls la vostra pròpia mare (la de la terra i la del Cel) i brollarà del vostre cor un viu sentiment de deute i d’agraïment.
