I tu què fas quan no tens res a fer?

Maig de 2010. Festa de comiat dels de Batxillerat. Una colla d’alumnes han muntat un grup musical per l’ocasió i interpreten, entre d’altres, una versió memorable de la Captatio Benevolentiae dels Manel. Trec el mòbil i els començo a gravar: aquests moments, com el bon vi, guanyen valor amb el temps. Mentre els escolto, amb una mica de nostàlgia, m’adono que tots els alumnes que hi ha a l’escenari són extraordinaris, en tots els aspectes: quasi tots ells tenen mitjana d’excel·lent, han rebut premis pels seus treballs de recerca i algun d’ells destaca en algun esport… Aquests nois, a més de ser bons estudiants, saben fer coses.

A les primeres files de l’auditori, en canvi, hi ha el galliner: la penya de gent que es dedica a “fer ambient” bramant sons guturals que posen a dubte la seva racionalitat. No saben fer coses, només volen que els entretinguin.

Em va assemblar una mostra evident de com el lleure quan és creatiu, enriqueix les persones i que, en canvi, quan el temps de lleure consisteix en deixar que ens distreguin, ens quedem aplatanats i ens estupiditza. No és casualitat que els adolescents que més coses fan, els que tenen menys temps per perdre, siguin també els que millors resultats acadèmics aconsegueixen.

Convé que ajudem els adolescents a descobrir que hi ha infinitat de coses bones que es poden fer i que ens ho podem passar en gran amb elles. Totes aquestes activitats, però, tenen un nexe comú: ser creatiu, no deixis que et distreguin, no et quedis com un consumidor passiu de continguts, procura fer activitats que exigeixin una “aportació personal”. La música, l’esport, l’art, el descobriment de la natura en són unes mostres evidents, però n’hi ha d’altres, com la lectura, on es posa en joc el nostre enginy i la nostra sensibilitat, on la imaginació de cada lector pinzella els paisatges, posa cara i ulls als personatges i reviu els seus sentiments en el seu propi cor.

És fonamental que l’adolescent aprengui a enriquir la seva pròpia soledat perquè sàpiga què fer quan no té res a fer, i evitar el recurs fàcil a tancar-se en si mateix, a connectar-se a qualsevol dels mil  invents tecnològics que l’envolten i renegui de la seva pròpia creativitat.

M’atreviria a dir, fins i tot, que la millor manera de prevenir molts dels perills als que està exposat un adolescent, d’enfortir-lo per no ser gregari de l’ambient, a cultivar una personalitat forta i madura, és que aprengui a fruir d’aquelles coses bones i lícites de la vida, encara que suposin un sacrifici, encara que exigeixin esforç i constància.

Advertisements

3 thoughts on “I tu què fas quan no tens res a fer?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s