La poció màgica…

Cada ésser humà té una poció màgica amb la que és capaç de transformar tot el que l’envolta. Una poció que té la facultat de canviar els estats d’ànim de les persones que tractem, que els pot fer oblidar les seves cabòries, una fórmula que pot proporcionar llum a les relacions humanes, escalfor a qui es pot sentir distant i fred, seguretat a qui se sent vulnerable i poruc…  Aquesta poció sens dubte té propietats màgiques perquè no és conservativa, com més la utilitzem, més capacitat tenim de sintetitzar-la i dispensar-la a mans plenes i no només això, més fortament podem sentir els seus efectes en la nostra pròpia vida.

Aquesta poció màgica és la simpatia, la delicadesa en el tracte, la tendresa i la delicadesa en les relacions humanes.  És només qüestió de provar-ho, obrir el tap de l’ampolla i donar a tastar el nostre somriure, la nostra salutació cordial, les nostres paraules amables… No és un formalisme fred i impersonal, ni una màscara hipòcrita, perquè tan bon punt comences a practicar la simpatia, experimentes un profund respecte pels altres que fa que no et puguin resultar indiferents. Potser perquè perceps que tu ja no els hi ets indiferent.

Encara que Rebelión en las Aulas 2 no sigui ni de bon tros una pel·lícula remarcable, aquest fragment il·lustra magistralment el que he intentat explicar: Sidney Poitier s’emporta els seus conflictius alumnes d’un institut de Chicago a fer un treball de camp pel carrer. Poc abans, aquests alumnes li han manifestat que la marginació social que pateixen es deu al seu origen racial…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s