No saben ni volen saber…

Us recomano l’article aparegut ahir al The Guardian on es publica un estudi sobre el consum de drogues entre els joves britànics i nord-americans. Les dades  demostren que s’ha produït un canvi de tendència: un 92% dels enquestats reconeix haver begut alcohol durant l’últim mes, el 53% havia pres cànnabis, 34%, MDMA i el 22% cocaïna, també alerta de l’aparició d’un “mercat gris” a base de productes farmacèutics psicotròpics que es comercialitzen il·legalment i del fet que  la majoria dels consumidors de drogues creu que els efectes nocius són millors que la ressaca d’una borratxera.

Segons aquest estudi, un de cada cinc joves consumidors de drogues d’entre 18 i 25 anys són capaços de prendre’s uns polvos blancs sense saber exactament què contenen i un terç afirma que els van adquirir d’algú de qui no es fiaven. Realment és una dada que fa pensar: un jove, major d’edat, és capaç de ficar-se dintre el cos una substància que no té ni idea del que és i que, a més a més, prové d’algú que no te’n refies ni un pèl. ¿Com és possible que un jove tingui més fe en un desconegut que en les campanyes i advertiments que ha rebut a casa, a l’escola i fins i tot a la tele?

On un adult adverteix perill, un jove hi veu “risc”, i risc és sinònim de diversió. No saber ben bé què et prens i desconfiar de qui t’ho dóna, no fa més que augmentar la sensació adrenalítica d’estar transgredint una línia que separa el comportament raonable de la pura inconsciència (com la pastilla blava o vermella de Matrix); i tot això acompanyat de la poderosa seguretat que et dóna veure que “els altres també ho fan”.

És evident que la prevenció basada en la informació dels riscos, en molts casos no funciona, perquè molts joves no saben ni volen saber. I si aquesta és l’actitud que adopten envers la seva pròpia salut ¿què decidiran en la resta d’àmbits de la vida? Es conformen en viure en un present absolut, en el que només importa l’aquí i ara i evitar consideracions que vagin més enllà del proper cap de setmana.

Com sempre arribem allà mateix, que el problema no és d’informació sinó de formació. No només cal advertir dels riscos, cal proporcionar valors i generar el context adequat perquè puguin exercitar les virtuts (que és l’única manera d’aprendre-les). Tinguin o no informació, aquesta serà l’única eina que tindran per adquirir perspectiva en els seus judicis, proporcionar objectius vàlids a les seves decisions i tenir prou autodomini per assolir-los.

En resum… Se’ns ha girat feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s