Perdre la por a viure

Hi ha qui entén la vida com un fluir pel temps, com si fóssim fulles arrossegades a l’atzar per un vent impetuós. Els embats que ens porten d’aquí cap allà, els èxits i fracassos, les penes i les alegries, ens anirien esculpint i perfeccionant com a persones.

Però la vida no es pot entendre com un “deixar-se portar” perquè el simple pas del temps no ens fa millors o pitjors, com si fóssim ampolles de vi en un celler. Ens fem millors o pitjors amb les nostres decisions, quan decidim prendre les regnes de la nostra pròpia vida per seguir el camí que ens hem fixat, no fos cas que aquest “flux vital” ens acabi portant on no volíem arribar.

Agafar les regnes de la vida passa pel compromís, i no hi ha veritable compromís sense sortir de nosaltres mateixos. El descobriment de la nostra pròpia veritat, del nostre destí com a persones, passa pel descobriment de l’altre: no hi ha un “jo” sense un “tu”.

Per això cal que cada ésser humà descobreixi la seva pròpia vocació com una resposta personal a Déu, a la seva família i a la humanitat sencera. La resposta a una crida personalíssima que Déu ens brinda a cadascú de nosaltres: una llum tendra i reconfortant que s’encén dins nostre donant seguretat als nostres passos. El descobriment, a vegades sobtat, que les peces disgregades de la nostra vida encaixen, i el que fins aquell moment era un trencaclosques irresoluble pren de cop i volta forma i sentit. Ja no som fulles batudes a l ‘atzar pel vent, sinó pinzells a les mans d’un Artista que modela la història més bonica jamai viscuda.

5 thoughts on “Perdre la por a viure

  1. El descobriment, a vegades sobtat, que les peces disgregades de la nostra vida encaixen, i el que fins aquell moment era un trencaclosques irresoluble pren de cop i volta forma i sentit… Això quan en tens experiència, és el que fa més por de tot…jejeje!!

    • Sí, sí, Frank, quan et plantes davant d’una impressió així la primera reacció és de por.
      Desgraciadament hi ha molta gent que s’espanta i fuig, Creuen que el compromís els hi robarà la llibertat, però és quan respons quan es fa la llum, quan es passa de la por a la pau.

  2. Totalment d’acord, en que,” és quan respons quan es fa la llum, quan es passa de la por a la pau.” Caminar amb por, et porta al fracàs, a una insatisfacció….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s