#Església a #Catalunya i @salvadorcardus

M’he llegit amb interès l’article d’avui d’en Salvador Cardús a La Vanguardia titulat Llarga vida a l’Església catalana. Permeteu-me fer una reflexió en veu alta:

Normalment a la plata autèntica no li calen adjectius, i quan els porta és senyal que en aquella plata hi ha impureses. Penso que passa el mateix amb l’Església. Jo no crec en una Església “catalana”, ni en una Església “oficial”, ni en una Església de “sotabosc” sinó en l’única Església de Jesucrist. No crec en una Església que s’hagi de comprometre en la nostra lluita nacional, per més lícita i raonable que sigui –que ho és!–, sinó en una església que segueix l’Evangeli de Jesucrist.

És cert que l’Església s’ha compromès en altre temps a la defensa de la llibertat al nostre país, però una llibertat que no és patrimoni d’uns quants, ni dels qui defensem la identitat nacional, ni tant sols dels catòlics, sinó de tots els éssers humans. L’Església, en l’acompliment de la seva missió, ha contribuït al nostre enriquiment cultural, però aquesta no és la seva missió específica, com tampoc ho és la de lluitar per la cohesió social, tot i que els valors cristians hagin contribuit a erradicar les desigualtats.

No podem empetitir la grandesa del missatge de Jesucrist amb disputes polítiques. Que a Madrid no s’adonin d’això no ens ha de preocupar el més mínim, i molt menys hem de seguir-los-hi la corda. Més aviat ens hem d’alegrar, perquè ens estan brindant una altra oportunitat de demostrar que Catalunya no és Espanya, i que mentre ells es miren les províncies i les colònies, nosaltres ens mirem Roma i el món.

Anuncis

6 thoughts on “#Església a #Catalunya i @salvadorcardus

  1. Sí Txec, d’acord. Però entens el desencís quan obra la boca en Rouco i veta els nacionalismes i d’altres coses que no són doctrina de l’Esglèsia?
    El problema és que “el poble” i els laics identifiquen a la jerarquia amb l’Esglèsia, i el que diu la jerarquia els fa malfiar de l’Esglèsia.

    • Entenc totalment el desencís del que parles i em dol profundament el mal que produeix a casa nostra. Però penso que no soluciona res posar-se al seu nivell i entrar en aquesta dialèctica política. Digue’m utòpic, però crec que el problema se superarà “per elevació”, fent el pont i saltant-nos “Madrid”, amb qui ens lliga un llaç de comunió equiparable a Londres, per mirar directament cap a Roma i el món sencer…

  2. El que diuen en Rouco i els seus col.legues amb temes de polítiques ens l’ha de relliscar soberanament, crec que Catalunya té uns bisbes exemplars amb aquest tema, set anys de govern d’esquerres i ni una manifestació. Han dit el que pensaven però amb un respecte extrem i exemplar com ho fa Benet XVI, mirant a Roma i no a Madrid. No pot ser que un grapat de bisbes que no volen entendre el fet nacional català ens dinamiti unes conviccions que van més enllà, a mi, sincerament, em foten llàstima i m’ajuden a donar gràcies a Déu dels bisbes que tenim a casa nostra. Com deia una pintada al seminari durant els seixanta “Volem bisbes catalans… i monges sueques”… Perdó… Era per relaxar el tema…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s