Si resar no serveix de res…

“¿Per què resar, si sembla que no m’escoltes? Avui per exemple, et vaig demanar un cop de mà amb l’examen de química i va i em pregunten l’equació de Rydberg, que ja em diràs, no la coneix ni el seu pare l’equació del matat aquest, doncs apa, toca’t els deixonsis, tres punts de l’examen… No sé, potser és que te’n fots de mi, com tothom… Ho sento, no volia dir això, però és que avui tinc un dia que tela… entre lo de l’examen de química i que els meus pares m’han xapat la moto fins el mes que ve i que m’he carregat el portàtil perquè m’ha entrat un virus xungo que s’ho ha petat tot… Però és que de veritat tiu, vull dir Senyor, no entenc perquè he de fer la comèdia, i posar-me de genolls i deixar-te anar el rotllo de la meva vida, però si la meva vida la saps millor que jo! I què vols que et demani si ja saps què necessito abans de demanar-ho? O sigui, que no em convenia aprovar química… Sí, és veritat, casi que ni m’ho vaig mirar però amb lo del virus t’has passat, ¿eh? Val, ho pillo: fora facebook i més química, és això ¿no?. Segur que al proper no baixo de 8. I amb el que m’estalviaré de benzina compraré unes xuxes per la meva germana. Vaig que tancaran. Saps? Ara se m’ha passat l’emprenyada… Ah sí! Gràcies!”