Tot flueix… de Vasili #Grossman

Després de la lectura de Vida i destí, i seguint els consells d’en Joan, m’he llançat a la lectura de “Todo fluye”, una petita novel·la que Grossman ambienta a la URSS dels anys 50 i que és en realitat un pretext per disseccionar l’estalinisme i denunciar les seves atrocitats. Si voleu conèixer més detalls de la novel·la, en aquest enllaç hi trobareu una magnífica ressenya.

Tots els afanys per destruir la llibertat són en va: aniquilar la llibertat és aniquilar l’home, i qui es proposa sotmetre la llibertat dels éssers humans n’acaba sent la seva víctima: la psicosi persecutòria d’Stalin era en realitat aquesta por omnipresent a la llibertat. Com més creixia la seva por a la llibertat, més radical es feia la deshumanització del gran líder i de tot el seu règim.

Mereix una atenció especial la descripció que Grossman fa de la fam a Ucraïna durant la col·lectivització dels anys 32 i 33  són potser les línies més dramàtiques que he llegit en ma vida. La desesperació i la impotència de persones innocents a qui arrabassen tots els mitjans per subsistir i són abandonats a la seva sort, en una regió hermèticament tancada per tal que ningú sàpiga què és el  que està succeint realment als kulags. El sofriment d’aquestes persones em demostra que és inútil buscar una explicació pel patiment: voler trobar una explicació és banalitzar les seves tragèdies. L’única manera de respectar la seva memòria i dignificar el seu dolor és reconèixer que és un misteri que ens sobrepassa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s