Un discurs de 30 segons

En Ramon –que ha tornat de Jerusalem en plena forma– m’ha enviat per correu el discurs que Bryan Dyson va pronunciar en deixar el càrrec de president de Coca Cola. Són trenta segons de discurs, però contenen un programa sencer de vida:

“Imagina’t que la vida és un joc de malabarisme en el que estàs llançant a l’aire cinc boles: el teu treball, la teva família, la teva salut, els teus amics i la teva vida espiritual. El joc consisteix en mantenir totes aquestes boles enlaire.

Aviat t’adonaràs que el treball és com una pilota de goma. Si la deixes caure, rebotarà com si res. Però les altres quatre boles –la família, la salut, els amics i la vida espiritual– són fràgils com el vidre. Si les deixes caure, és inevitable que quedin escantonades, marcades, danyades i fins i tot esberlades.

Mai tornaràs a ser el mateix.

Has entendre això: cal que apreciïs el que és valuós i t’esforcis per aconseguir-ho i tenir-ne cura.

Treballa eficientment d’acord amb l’horari regular d’oficina i deixa la feina quan sigui l’hora. Dóna a la teva família i els teus amics el temps que requereixin. Fes exercici, menja i descansa adequadament. I sobretot ….. creix cap endins, en la teva vida espiritual, que és el més transcendental, perquè és etern.

Shakespeare deia que “sempre em sento feliç, saps per què? Perquè no espero res de ningú; esperar sempre fa mal”. Els problemes no són eterns, sempre tenen solució. L’únic que no té solució és la mort… La vida és curta, estima-la!

Viu intensament i recorda:

Abans de parlar … escolta!
Abans d’escriure … pensa!
Abans de criticar … examina’t!
Abans de ferir … sent
Abans de pregar … perdona
Abans de gastar … guanya
Abans de rendir-te … intenta
ABANS DE MORIR ….. VIU …!!”

5 thoughts on “Un discurs de 30 segons

      • No em diguis que el descans i la reflexió, és una perdua de temps!
        No, no…per mi, és necessari pel creixement personal. I sobretot en els temps que ens toca viure. Que tot ho hem de fer al moment!

  1. Disculpa’m. T’he mal interpretat!
    Que bó! Acabo, justament, de no fer, alló de “abans d’escriure, pensa” o “abans de parlar, escolta”.
    Et dono com excusa “les presses”. Però em pots dir, perfectament que aixó, no val!
    Em pregunto, cap on anem?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s