#Carlota: quin tros de dona!

Es diu Carlota Ruiz de Dulanto i no és cap model ni cap actriu ni cap política. No és cap celebritat ni surt a la tele. Simplement és una mare de família i executiva d’IBM amb un coratge a prova de bomba i una història que val la pena conèixer:

Recentment en una entrevista afirmava que molta gent em diu “com pots dir que Déu t’estima, que et mima…?”  Però la gent no s’adona de tot l’amor que hi ha darrere. Aquesta és la clau, l’amor de Déu. L’error de la gent és creure que la felicitat és que les coses et vagin bé. La felicitat és una altra cosa. Quan tens la sort, quan Déu t’ha permès (perquè això sí que és un do) que tinguis aquesta “fogonada” de trobar-te amb Ell, a partir d’aquí tot és més fàcil, i pots entendre la segona dimensió. Pots entendre que has viscut en la superficialitat. Et pots conformar amb el teu maridet, els teus fills, la teva feina, els teus esquís, la teva bici… Però Déu vol més! Jo crec que la nostra visió de la felicitat és “xata”. Quan Déu comença a fer coses i a remoure’t, aleshores t’adones que has posat el llistó de la felicitat molt baix! Passes tota la teva vida intentant controlar: i vaig a … i he de, i jo … i el meu … Fins que et passen coses com aquestes i t’adones que hi ha alguna cosa més al darrere. Que no et quedes aquí, en el patiment, l’amargor …. Jo crec que Déu té una recepta per a cada un. Ell em va posar la prova i Ell em va donar la gràcia per seguir endavant. Tenia aquesta sensació de sentir xiuxiuejar a cau d’orella, “sóc aquí i t’estimo” … Quan en Javier, el meu marit, se’n va anar, Déu va agafar una mica les regnes, com dient, “no et quedaràs aquí trista i desesperada. Jo m’encarrego “. El que veig és que totes les peces les mou Ell, respectant la nostra llibertat absoluta. A mi m’agrada la rutina, m’agrada que cada dia es faci de dia, però és veritat que, el que més m’apassiona de Déu és que sigui tant…sorprenent.

Anuncis

3 thoughts on “#Carlota: quin tros de dona!

  1. Carlota, quina gran persona!!!!
    Quan he llegit i he vist aquest post, he tingut la necessitat de parlar de la Cristina i en Casimiro, els pares de l’Aniol. L’Aniol va morir fa molts pocs dies amb 15 anys.
    La Cristina i en Casimiro han passat tot un any de coratge, patiment i amor cap a el seu fill.
    Quins pares té l’Aniol!!
    El dia de la despedida, van preparar un gran homenatge pel seu fill. Un homenatge, que el capellà de l’església va respectar profundament. Un homenatge profund, d’amor i una aposta per la vida..
    L’Aniol, era d’aquells nens, dels que sempre penses, que arribaran molt lluny. I segur, que ha trobat el camí.
    La Carlota, Cristina, Casimiro……tots ells i elles són els que ens fan creure en la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s