Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible… (sobre l’educació en temps de #retallades )

Afirmava Max Plank que “una nova veritat científica no triomfa convencent els seus oponents i fent-los veure la llum, sinó més aviat perquè aquests acaben morint-se i es veuen substituïts per una nova generació familiaritzada amb la nova veritat”. Penso que aquesta premissa és també aplicable als valors ètics en general: difícilment es dóna en una societat una “conversió” en massa per abandonar una forma de vida i abraçar-ne una altra, sinó que es dóna una “substitució”, provocada pel canvi generacional.

Per això és tant important que les generacions que ens segueixen tinguin el camp obert, però ben adobat, per fer-hi germinar una societat pròspera, edificada sobre valors dels de veritat i esmenin els errors de la nostra. Però si els nostres adolescents perceben una sensació generalitzada que el futur és incert, que hauran d’estudiar molt per ser competitius en un mercat laboral on no hi ha feina -i la que hi ha està mal pagada- els estem convidant, encara que no ho pretenguem, a no deixar mai de ser adolescents i mantenir-se en un etern síndrome de Peter Pan…

Els pares i educadors hem de ser capaços de transmetre als nostres fills i alumnes il·lusió i optimisme, perquè en cas contrari el passadís a l’edat adulta que és l’adolescència, s’acabarà convertint en una sala d’estar, on els nostres joves s’hi apalancaran per engrandir les llistes de ninis que ja són multitud a les llars del nostre país.

“Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible” diuen aquells que han aconseguit realitzar una proesa. Doncs de la mateixa manera penso que les generacions que venen també ho aconseguiran perquè desoiran tots aquells aixafaguitarres (eh? Isaac) que els hi diuen que tot està “molt xungo”, que la culpa és del sistema i que no hi ha res més a fer que abaixar el cap i aguantar el xàfec.

Cal que, davant dels més joves, aparquem els maldecaps i transmetem esperança. Que ens vegin alegres i il·lusionats. Deixem d’utilitzar el vell argument de “si no t’esforces més ho tindràs difícil” i adoptem un discurs més positiu, que emfatitzi que tenen per davant un mar per solcar, ple d’oportunitats. Que sens dubte hauran de lluitar, que ningú els hi ho posarà fàcil, però que val la pena marcar-se objectius ambiciosos i llançar-se a la seva consecució.

Per això em va agradar molt aquest video que em va enviar en Francesc i que esdevé una metàfora visual del que he intentat explicar més amunt. Un fragment d’una pel·lícula de Bollywood que es podria titular una cosa així com ara “Amunt i crits!”.

Anuncis

2 thoughts on “Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible… (sobre l’educació en temps de #retallades )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s