La mà que aguantava la balança i l’origen de la #crisi financera

Anem a suposar que els bancs i caixes que abans ens donaven crèdit no haguessin existit mai. Esborrem de la nostra memòria els governs que gastaven més del que no tenien i ignorem les famílies que es compraven llars que no podien pagar. Anem a suposar que tot això no hagués passat mai i suposem que ens trobem en un món en el que només es gasta allò que es té i només es guanya allò que s’ha estalviat: seria aquest un món més just? Tornar a un món en el que no hi ha liquiditat ni possibilitat de finançar el deute, faria les economies més sostenibles i la nostra societat més equitativa? Podríem mantenir els serveis socials, les pensions…? Es mantindria el consum i els llocs de treball que comporta?

Tots assenyalem la banca i el govern i les agències de rating com els grans responsables d’aquesta crisi sense ser conscients que ells només ens van donar allò que els hi demanàvem. Vam decidir jugar el joc de les finances i ara estem a mercè de les seves regles.

Com joves incauts vam entrar en un casino en el que generosament ens regalaven les fitxes, total, no hi teníem res a perdre, pensàvem, i a base d’apostar ens hem trobat que hem perdut molt més del que ens havien donat… Ara els casinos han tancat i els seus amos s’han repartit els nostres diners… I el pitjor de tot és que, després de l’engany, no podem ni queixar-nos.

Ho explica molt bé la pel·lícula Margin Call, que narra, amb certa lentitud però amb unes grans interpretacions, el gran daltabaix d’una empresa de finances nord-americana intencionadament semblant a Lehman Brothers. Dos dels seus executius mantenen aquesta conversa quan ja és inevitable el crack del 2008:

Anuncis

2 thoughts on “La mà que aguantava la balança i l’origen de la #crisi financera

  1. Com m’agrada! Sens dubte la gent que s’hipotecava la casa al 120% (li donaven un cotxe -no de franc- al fer l’hipoteca de la casa) sabien que era arriscat i tot així ho acceptaven, Adéu a la prudència i endavant amb l’avarícia i el consum insostenible. Pero ja se sap que cal buscar sempre un moltó per sacrificar i alliberar a la resta de culpa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s