Mou, el teu dit ens assenyalava el camí (ves, qui ho havia de dir!)

Ahir, la notícia de l’adéu d’en Guardiola va causar veritable consternació a l’escola. Un company m’explicava que la seva classe de 3r de primària semblava un enterro… Hi ha qui creu que això és una exageració, que els culers estem portant el futbol a uns extrems quasi metafísics. Ja pot ser, però penso que aquest ha estat el principal mèrit de Guardiola, sobrepassar el terreny futbolístic per situar-se en el pla personal: és com si fos molt conscient que abans de construir un equip de futbol, s’havia de conjuntar un grup de persones i per això calia no perdre ocasió per proporcionar ínputs positius que formessin i  enriquissin el vestuari, el club, l’afició i, de retruc, tot el país. Ja ho vaig escriure a “un professor de secundària en deute amb el Barça”.

I ahir, Pep, vam poder assistir a la teva darrera lliçó magistral com a tècnic del Barça. Ens vas mostrar el teu compromís amb el projecte que fa quatre anys vas engegar, la generositat d’haver transmès el que saps als teus col·laboradors i fugir de tota mena de personalisme, l’honestedat de reconèixer que et sents espremut com una llimona, la humilitat de pensar que d’altres ho faran millor que tu…

Efectivament, el dit de Mourinho ens assenyalava el camí: el camí de la continuïtat en un projecte que en quatre anys ha fet gran un club que no deixa de sentir-se petit i que tenim la certesa que encara té molta feina per davant. Gràcies Pep! Ànims Tito!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s