No tan fàcil…

Suposo que tots els profes hem de lluitar sovint contra aquest coi de paternalisme que ens porta a posar les coses fàcils als alumnes. Quan proposes un exercici que saps que no farà bé ni potitos, et venen remordiments de consciència i penses, “pobrets”… Però d’immediat ressona la veu del meu avi, un garrotxí tan savi com rude, que des d’ultratomba em crida: “no tenen crostes al cul per ser pobres!”.

Si volem ajudar els nostres alumnes a millorar cal que perdem la por a exigir, a posar el llistó alt, encara que ens vinguin enganyosos sentiments compassius. Em van sorprendre, en aquest sentit, els pares d’un alumne que a la ESO treia tot excel·lents sense despentinar-se i ara estaven encantats perquè al Batxillerat, clavant els colzes de valent, n’havia suspès una! Aquells pares estaven contents per l’esforç que per fi estaven veient en el seu fill i no pas pels resultats acadèmics que havia aconseguint. Els resultats ja arribaran si es posen els mitjans per assolir-los.

Per això convé superar aquest paternalisme compassiu i posar-los-hi les coses una mica més difícils del que ens assemblaria assequible, ja que si els hi posem reptes que no suposen esforç, no adquiriran mai esperit de superació, si els hi demanem coses que ja saben fer solets, no aprendran mai a treballar en equip, si els hi ho donem tot mastegat, perderan la capacitat d’iniciativa i la creativitat  per espavilar-se… I també per equivocar-se, perquè qui no ha experimentat mai el fracàs no està en condicions d’afrontar la vida… Una mica, en clau d’humor, com ens ho ensenya el porquet Ormie:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s