El mestre arrogant i el deixeble poruc… (Una lliçó quàntica)

Quan Ralph Kronig va llegir l’article on Wolfang Pauli enunciava el famós principi d’exclusió (que sosté que dos electrons no poden tenir els mateixos quatre números quàntics) se li va encendre la bombeta de cop. Va veure amb total nitidesa una idea que transformaria la física quàntica: els electrons giraven sobre si mateixos i el sentit de gir explicava l’encara misteriós 4t nombre quàntic. Kronig va redactar ràpidament la seva hipòtesi del spin electrònic i ho va ensenyar a en Pauli perquè hi donés el seu vist-i-plau, però en Pauli li va contestar en un to de burla: “em sembla una idea molt intel·ligent, però la natura no funciona així”.

Kronig, decepcionat, va abandonar la idea… I uns mesos més tard es va emportar les mans al cap quan Uhlenbeck i Goudsmith van ser reconeguts mundialment per la publicació de la idea que ell, mesos enrere, havia abandonat.

Pauli sempre més se sentí culpable per haver desanimat Kronig en la seva descoberta i Kronig va jurar que mai més faria cas “dels físics de la veritat sermonejadora, sempre tan condemnadament inflats i segurs de si mateixos i de la correcció de les seves opinions”.

Pauli va comprendre tard que l’arrogància és una arma de destrucció massiva de la creativitat. El mestre ha de corregir el que va errat o orientar el que va perdut, però per aconseguir-ho cal tenir la paciència d’escoltar i comprendre l’alumne per més estúpides que siguin les seves opinions.

Kronig va descobrir massa tard que ningú és infal·lible (tret del Papa i només quan parla ex-cathedra) i que no s’ha d’abandonar mai una idea si es té la certesa que és veritable, encara que persones que creiem més intel·ligents i assenyades ens diguin el contrari.

La història, però, no va acabar aquí. Uhlenbeck i Goudsmith, contra la voluntat de Kronig que volia oblidar aquest assumpte, es van acabar assabentant del que havia passat, i aquests dos investigadors neerlandesos, en una demostració d’honradesa i honestedat, van reconèixer públicament que encara que ells haguessin estat els primers en proposar la rotació quàntica de l’electró, en realitat hi havia una persona que, sense ells saber-ho, ja ho havia descobert abans: en Ralph Kronig.

Aquesta confessió va fer que el comitè dels Nobel no els hi concedís el premi, tot i ser també els descobridors d’una de les idees més brillants i originals de la física del segle XX. Com en el cas d’en Lejeune, Kronig, Uhlenbeck i Goudsmith es van quedar sense Nobel de química, però deixaren per la posteritat un exemple de grandesa.

Advertisements

4 thoughts on “El mestre arrogant i el deixeble poruc… (Una lliçó quàntica)

    • …Cert! Van desaparèixer amb la guerra freda i la mercantilització de la investigació que han posat la ciència al servei dels interessos polítics i comercials… Gràcies pel comentari, Joan!

  1. Sabem, que quan som criatures amb les ganes d’apendre i de ser escoltats es poden aconseguir meravelles.
    Expliquem molt poques històries com aquesta d’interès i que alhora ens facin reflexionar. I escoltem poc. Ens estem apuntant ” a lo fácil”? Ultimament he vist masses vegades això.
    La perdua de valors ens fa difícil, no perdre la passió, per les coses ben fetes.
    Però tenim el deure de fer la feina ben feta, com a pares, mares, mestres….El futur està a les nostres mans.
    Està molt bé que ens ho recordis….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s