El temps de lleure: un espai per educar… No per ocupar

Les festes escolars i les vacances són un motiu d’alegria pels professors i els alumnes però acostumen a ser un problema pels pares que es plantegen els dies de vacances com una gimcana farcida d’obstacles que cal anar superant sota el lema “i ara què fem amb el nano?”

Ahir a twitter un amic meu escrivia que en temps incerts, he decidit invertir en valors segurs: la meva dona i els meus fills. Les millors victòries són les íntimes. Si invertim el nostre temps i els nostres esforços en la nostra família, la victòria és segura, per això cal adonar-se que el temps de lleure dels fills no ha de ser un problema, sinó la solució.

El temps de lleure és un espai de llibertat on les activitats que realitza un nen no estan sotmeses a l’obligatorietat, a les pautes, sovint restrictives, de l’escola. Durant el lleure fa les activitats que vol fer i de la manera que vol i per això  el lleure és el moment d’interioritzar valors i de posar en pràctica les virtuts, perquè ambdues coses només són possibles quan els fills exerciten la seva llibertat: un nen no és ordenat perquè la professora l’obliga a col·locar els llibres ben posats a l’armari –això ajuda a saber què és l’ordre– sinó que serà ordenat quan adquireixi l’hàbit de fer-ho per ell mateix.

Per aconseguir aquesta adquisició d’hàbits cal tenir clar que el temps de lleure no consisteix  en “no fer res”, sinó en “canviar d’activitat”. Per això cal ser creatius i veure de quina manera podem fer que els fills enlloc d’estar-se per casa llangardejant, “facin coses” diferents de les que fan al cole –o no– però que en qualsevol cas tenen el denominador comú de la llibertat: llegir, aprendre a tocar algun instrument, practicar algun esport, dibuixar, fer una excursió, construir una maqueta, escriure un conte… Amb moltes d’aquestes activitats s’ho passaran molt més bé que amb la Play, perquè els hi exigiran la seva participació i deixaran de ser subjectes passius d’unes distraccions que acaben embotant els sentits i adormint la voluntat.

En el temps de lleure es corrobora allò de “com més serem, més riurem” i més ens enriquim. Com més participatiu sigui el lleure d’un nen més bé s’ho passa i més valors i virtuts adquireix.  Aprèn a ser generós – impossible aconseguir-ho si no té amb qui compartir –, aprèn a ser pacient, a escoltar, a ser assertiu… I tots els hàbits socials que només pot adquirir si comparteix el seu lleure amb altres nens.

Per fer realitat tot el que vinc dient, caldrà tenir uns objectius molt clars del que vols pel teu fill i buscaràs activitats  que tinguin un interès educatiu, on el teu fill sigui  part activa i pugui interactuar amb altres nens. Caldrà abans que t’informis del tarannà d’aquell centre de lleure, d’aquell club esportiu… Procurant que l’ambient s’ajusti als vostres objectius i hi hagi una certa continuïtat amb el que procureu viure a casa. No es tracta simplement “d’ocupar” el temps , sinó d’omplir-lo de continguts valuosos i enriquidors.

Anuncis

2 thoughts on “El temps de lleure: un espai per educar… No per ocupar

  1. Parlant un dia amb una sicòloga, d’aquest tema, em va dir, “hi ha nens/es que no tenen mai vacances”.
    Quan molts nens/es, m’expliquen totes les activitats diàries que tenen desprès de l’escola, m’esgarrifo. Els hi agradi o no, l’activitat. I amb l’exigència de ser els millors.
    Desprès ve l’estiu. He vist, com nens/es d’infantil es passan fins a 12 hores diàries en un casal.
    Felicitats pel teu amic del twitter.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s