Memòria = Wikipedia

Un profe de l’escola corregint un examen va detectar que un alumne havia contestat una pregunta amb un llenguatge més propi de l’enciclopèdia Larousse que d’un estudiant de 1r de batxillerat. Portat per una lleugera intuïció va escriure la resposta d’aquell alumne al Google i… Voilá! Calcat de la Wikipedia. Es veu que aquell noi havia buscat la “inspiració” en el seu smartphone. El més sorprenent d’aquesta història, però, va ser l’estranyesa i la indignació que va mostrar el nano quan li van tornar l’examen amb una rosca: potser es pensava que la Wikipedia era una extensió del seu cervell.

En els screenagers (altrament anomenats nadius digitals) la progressiva instal·lació elèctrica dels seus cervells els pot portar a la poltroneria i la mandra intel·lectual. Si identifiquen la memòria amb la Wikipedia i no dediquen el més mínim esforç a memoritzar perquè ja tenen un accés immediat i il·limitat a tota la informació a través de qualsevol dispositiu digital, aleshores no queda espai per a la lentitud reflexiva que permeti digerir tot aquest allau d’informació.

Per això és important memoritzar, per poder aprofundir en tota la informació que processem. Ens convé retenir definicions, cites, dates, poemes i fòrmules, cal que les paraules sedimentin en el nostre cervell i ens permetin tornar-hi una vegada i una altra per captar-ne tots els matisos, per relacionar-ho amb altres coneixements previs o futurs, per reproduir mentalment una realitat que està més enllà de la pantalla i que forjarà el nostre propi món interior, proporcionant relleu i profunditat a la nostra manera de viure i de pensar.

Parlant d’allò que sabem demostrem qui som, perquè la gent acostuma  a retenir en la seva memòria allò que li interessa. Així que, tal com ensenya aquest anunci de Vodafone, per més smartphone que tinguis i per més ràpida que sigui la teva connexió a internet, no aconseguiràs enganyar ningú…

Advertisements

2 thoughts on “Memòria = Wikipedia

  1. Vaig veure el vídeo d’en Robinson i em va agradar molt. Coincideixo amb ell que el coneixement no ha de ser només “acadèmic”. Això no treu el valor que té la memòria i la necessitat que es faci servir, encara que sigui per acumular coneixements que no són pròpiament “acadèmics”.
    Respecte al fet de copiar, a part de les connotacions ètiques que pugui tenir (també han sigut molt hàbils els directius de les caixes d’estalvi, per exemple…) penso que propicia la superficialitat i mata la creativitat: cal que l’alumne s’expressi tal com és, amb naturalitat, I no hi ha dubte que la seva creativitat s’expressarà millor si compta amb un llenguatge apropiat per fer-ho, i en això se’ns dubte hi contribueix l’estudi memorístic…
    I gràcies pel comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s