No són els diners, són les conviccions…

Una voluntària de Càrites que treballava en un Servei d’Intervenció Educativa d’un barri marginal de Girona em deia que molts voluntaris començaven a col·laborar amb ells, potser moguts per una inquietud sentimental,  però molt pocs continuaven: aviat se’n cansaven perquè no trobaven en la seva tasca de voluntaris la gratificació que s’esperaven. Només un tipus de persones aguanten –em deia–: les que ho fan per convicció.

El que hi ha al darrera de Caritas no són diners sinó persones, i unes persones que creuen i que actuen d’acord amb el que creuen. Persones amb unes conviccions que dimanen de l’Evangeli que l’Església Catòlica promou en la nostra societat. Caritas no existeix gràcies als diners, sinó gràcies a ciutadans que viuen la seva fe amb autenticitat, gràcies a l’assistència espiritual que proporcionen milers de parròquies i institucions religioses que no només necessiten dels diners per subsistir, sinó també del suport institucional i el recolzament de la ciutadania, sigui o no sigui catòlica.

Per això, en un Estat en el que les fundacions d’interès públic –com ara sindicats o partits polítics– estan exemptes de pagar l’IBI, considero que és una injustícia terrible exigir-lo a l’Església Catòlica, com si la promoció dels seus valors fos una activitat mercantil. Qui reclama l’IBI de l’Església no ho fa per per raons de justícia ni respon a una veritable preocupació per la crisi econòmica, sinó que és una mostra evident d’hostilitat i rebuig ideològic provocada, potser, per les desafortunades declaracions d’un bisbe d’Alcalà.

Tal com deia dimarts en Puyal, jo no sóc tampoc economista i no sé quins impostos i quines retallades s’han d’aplicar per sortir de la crisi, però sí que sé que per més impostos i retallades que ens imposin és impossible que ens en sortim sense valors. A aquestes alçades qui es pensi que la crisi que patim és només una qüestió econòmica és que pateix d’ignorància o d’innocència o de les dues coses a l’hora. No és una qüestió de diners, sinó de conviccions: els diners de l’IBI acabaran a Bankia, però els valors –valors com els que proposa el catolicisme– són els únics que poden salvar-nos de la cobdícia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s