El silenci

El silenci és part integrant de la comunicació i sense ell no hi ha paraules amb densitat de contingut. En el silenci escoltem i ens coneixem millor a nosaltres mateixos; neix i s’aprofundeix el pensament, comprenem amb més claredat el que volem dir o el que esperem de l’altre; triem com expressar-nos. Callant es permet parlar la persona que tenim davant, expressar-se a si mateixa; i a nosaltres a no romandre aferrats només a les nostres paraules o idees, sense una oportuna ponderació. S’obre així un espai d’escolta recíproca i es fa possible una relació humana més plena. En el silenci, per exemple, s’acullen els moments més autèntics de la comunicació entre els que s’estimen: la gestualitat, l’expressió del rostre, el cos com a signes que manifesten la persona. En el silenci parlen l’alegria, les preocupacions, el sofriment, que precisament hi troben una forma d’expressió particularment intensa. Del silenci, per tant, brolla una comunicació més exigent encara, que evoca la sensibilitat i la capacitat d’escolta que sovint revela la mesura i la naturalesa de les relacions. Allà on els missatges i la informació són abundants, el silenci es fa essencial per a discernir el que és important del que és inútil i superficial. Una profunda reflexió ens ajuda a descobrir la relació existent entre situacions que a primera vista semblen desconnectades entre si, a valorar i analitzar els missatges, això fa que es puguin compartir opinions sospesades i pertinents, originant un autèntic coneixement compartit. Per això, cal crear un ambient propici, gairebé una mena “d’ecosistema” que sàpiga equilibrar silenci, paraula, imatges i sons.

Extret del MISSATGE DEL SANT PARE BENET XVI PER A LA XLVI JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS [Diumenge 20 maig 2012]

6 thoughts on “El silenci

  1. Estic fent un curset sobre les emocions. I justament, ahir parlavem del silenci.
    I ha molta gent que li costa respectar el silenci dels demés. Com bé dius, el silenci,
    és necessari. És una manera d’expresar els nostres sentiments, de retrobament, del desig
    de reconciliació. Amb ell trobem l’equilibri.

    • Gràcies, Aida, però les paraules no són meves… Les he manllevat de Benet XVI perquè m’ha semblat una síntesi perfecte. Afegir alguna cosa seria trencar el silenci innecessàriament.

      • Ja he vist que són de Benet XVI. Però ha estat molt bé que les facis arribar.
        El silenci, és molt desconegut. Tens raó no el trenquem…..

  2. Retroenllaç: La renúncia de Benet XVI | soma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s