Aprofitant el final de curs la meva escola ha publicat la revista trimestral. Veient el reguitzell frenètic d’activitats que s’han fet, de premis que han guanyat els nostres alumnes, de personatges rellevants que ens han visitat… El més sorprenent és que amb tot aquest enrenou haguem aconseguit fer classe. Realment ens ha costat Déu i ajuda, però hem arribat a final de curs.
Avui resulta inevitable mirar enrere i adonar-me que en tot moment m’he sentit part d’un mateix equip, que allà on no podia arribar jo sempre hi podia arribar un altre, i que entre tots ho anàvem fent tot. Dia a dia hem anat demostrant que l’esforç de tots plegats supera amb escreix la capacitat de cadascú. Que el que dóna l’increment, el que fa que una escola pugui proporcionar una educació de qualitat, són aquestes sinèrgies col·lectives, és aquesta pinya anònima entorn d’un projecte i aquesta voluntat individual de construir en una mateixa direcció, encara que només en sobresurtin quatre, com aquest pilar dels Minyons de Terrassa, la victòria és, sens dubte, col·lectiva.
soma 
Visca tots els que feu l’escola de qualitat, com Bell-Lloc. Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Albert, pel teu suport incondicional!!! I visca el Tramun!!
També podien haver filmat com pugen fins a aquella plataforma rocosa. Ho he trobat a faltar en el vídeo. L’article de fons, molt engrescador per a tots aquells que ens dediquem a fer el que podem en l’educació del jovent.
Tens tota la raó… He posat només la part final però trobaràs tot el vídeo íntegre en aquest enllaç.
Sabia que eres un tio amb recursos… No esperava menys de tu.
Educar, és una feina dura i també gratificant.
Una feina que es mereix un gran respecte.
Us confiem els nostres fills, perquè sabem que els deixem en bones mans.
Personalment, estic molt agraïda, a la vostre feina, al vostre projecte, als valors que transmeteu.
Gràcies, bon descans d’estiu……i gràcies a tots els educadors…
Gràcies a tu, Aida, per la confiança que ens fas i pels teus comentaris sempre encoratjadors…