Males notes…

Cada any per aquestes dates toca repartir les notes i ja se sap que no sempre plou a gust de tothom. Fa uns anys, un alumne de 4t d’ESO que és va endur una bona carretada de suspeses, el vaig veure, al cap de pocs dies amb una moto nova de trinca. “Caram –vaig pensar– deu ser el premi per les seves bones notes”. Després em vaig assabentar que els pares havien pres la sàvia decisió de premiar el seu fill amb una moto perquè havia decidit repetir 4t d’ESO enlloc d’abandonar els estudis…

Però potser és més habitual que quan uns pares veuen un butlletí farcit de suspensos reaccionin amb tota una lletania de retrets al seu fill: “quin disgust que ens has donat”, “amb tots els sacrificis que fem per tu”,  “no et dóna vergonya!”, “què faràs a la vida?”… Obliden que aquest butlletí no qualifica el seu fill –he suspès molts alumnes magnífics a qui tinc en gran estima i que s’estan obrint pas a la vida amb èxit– sinó una valoració dels seus coneixements en aquelles matèries.

El butlletí de notes, per tant, no és un fi, sinó un mitjà per educar els nostres alumnes i fills. Convé mantenir el cap fred i no deixar-se portar pel primer impuls: hi haurà alumnes amb bones qualificacions que no mereixen felicitació i alumnes amb una colla de suspeses que no mereixen cap retret. Caldrà valorar el seu treball, el seu esforç, no només les seves qualificacions.  I si les notes no han sigut tan bones com esperàvem, doncs hem de ser conscients que el més afectat és ell mateix – encara que potser ho dissimuli–. El pitjor que podem fer és matxacar-lo, amb la qual cosa ferim la seva autoestima –prou tocada per culpa de les males notes– i minem la seva confiança en nosaltres –i aleshores… a qui demanarà ajuda?–.

Cal que estiguem disposats a escoltar, que ens fem solidaris dels seus sentiments de frustració, que evitem qualsevol comparació amb algun germà o un altre company. Cal que percebi que estem del seu bàndol, que encarem junts el problema per esmenar els errors passats, transmetent-li optimisme i esperança. Convé animar-lo i convèncer-lo que amb esforç i constància segur que se’n sortirà.

… Sempre i quan no compartiu els criteris pedagògics d’aquest pare modèlic, clar:

2 thoughts on “Males notes…

  1. Crec, que la recompensa no ha de ser mai, material, sinó com bé dius, ha de ser moral.

    Ara, bé…no sé si….proposar-me ser una segona Belen Esteban….m’aniria molt bé en aquest moments….per la part econòmica, clar…..

    • Totalment d’acord!! La Belen Esteban també té moltes recompenses materials, però suposo que no gaires de morals, i això, tard o d’hora, s’acaba pagant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s