El dia que vam vèncer la barbàrie

Ahir vam reviure en els noticiaris el dramàtic assassinat de Miguel Ángel Blanco. Recordo amb total nitidesa la ràbia i la indignació de la gent que va sortir en tropell als carrers de totes les ciutats de l’Estat. Ahir tothom coincidia en afirmar que la mobilització ciutadana d’aquells dies va suposar un abans i un després en la lluita contra la violència i la barbàrie.

De totes les experiències fortes que vam viure aquells dos dies, em quedo amb la imatge de la multitud abraçant els ertzanintzes que protegien la seu de HB a Donosti en el moment que els agents van decidir retirar-se els cascs i els passamuntanyes que cobrien la seva identitat. Un gest que expressava la unió de tota la ciutadania, de totes les tendències ideològiques, de totes les forces de seguretat i de totes les institucions en el compromís de donar la cara per la pau i la llibertat. Un gest que expressa i resumeix molt bé el que es va anomenar esperit d’Ermua i que ens recorda, una vegada més, que la violència no es venç amb més violència, sinó amb la força i l’autoritat de les conviccions.

Anuncis

7 thoughts on “El dia que vam vèncer la barbàrie

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s