Requiem per Europa

Fa uns dies plantejava quin sentit tenia una democràcia parlamentària i un sistema de partits si les ideologies i els programes són paper mullat davant els indicatius econòmics i les exigències del mercat. Allò no pretenia ser una declaració de fe en la tecnocràcia, sino que volia posar de manifest que una democràcia sense principis morals objectius s’acabava destruint a si mateixa. M’explico:

Europa ha desistit d’elaborar una constitució i ha acabat per assumir que el seu patrimoni comú és purament i simplement l’Estat lliberal de Dret nascut a la Il·lustració. El problema és que aquests drets no tenen cap altre fonament que el consens de la majoria sense que existeixi cap criteri objectiu que validi aquestes lleis. Una llei és bona i convenient perquè ho diu la majoria i punt. Les consideracions ètiques queden restringides a l’àmbit particular. S’ha obert, així, un abisme infranquejable entre el dret i l’ètica que ens aboca cap a un “Estat Funcional de Dret”: l’únic criteri vàlid és que les coses funcionin. Ja no importa si una llei és o no “ètica”, ja no importa si aquell partit té un deure contret amb els ciutadans que van votar el seu programa, l’únic que importa és, ara mateix, sortir de la crisi i punt.

Si les lleis i les decisions dels governs es fonamenten només en l’economia des d’un punt de vista “científic”, si els problemes dels estats s’analitzen nomès des d’una perspectiva científica, “experimental”, on només es pren com a cert allò que és validable o falsable a partir de les matemàtiques i l’experiència, aleshores no queda espai per a l’ètica, una ciència que no s’ajusta al mètode científic, i que queda, per aquesta raó, rellegada a l’àmbit de la subcultura, de les meres opinions personals…

No dubto que aquesta crisi ens ha de portar cap a una refundació de l’Estat de Dret, en el que l’ètica i la religió no poden quedar excloses, sinó que –com molt bé diu Christian Felber– ja és hora que també surtin al parquet i cotitzin a l’alça. Ha arribat l’hora que ens adonem que si Europa renuncia al seu patrimoni ètic i religiós nascut de l’encontre del cristianisme amb la filosofia grega que va suposar el naixement del Dret Romà; si Europa renega, en definitiva, de les arrels cristianes que inspiren la seva cultura i el seu dret, s’aboca irremissiblement a la seva pròpia fi.

Anuncis

6 thoughts on “Requiem per Europa

  1. Cal també dir que és molt important que gent amb criteri, ben preparats professionalment i amb principis morals sòlids, es vulguin dedicar -lliurament- a la política. Precissament un dels grans problemes que te la nostra demòcracia i el nostre país és el baix nivell dels nostres polítics…

    • Totalment d’acord, però per aconseguir polítics així cal que superin aquesta concepció positivista del dret i la política… Quan parlo d’ètica no em refereixo només a que els polítics siguin íntegres i no ens robin. Dono per suposat que en Rajoy i els seus no ens estan robant, però és ètic que es desdigui del seu programa? És ètic que no es passi comptes als directius de les caixes? És ètic que es faci pagar la crisi als qui no l’hem provocada?
      Encara que tinguem polítics íntegres, les seves decisions no seran ètiques si posen els números per davant de les persones…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s