Fer-se monjo al segle XXI

Què pot portar a un jove llicenciat en Ciències Polítiques a deixar-ho tot i anar-se’n a viure a Montserrat? Com és possible que en una societat secularitzada com la nostra encara sorgeixin vocacions a la vida monàstica? Què hi troben en aquest aïllament, en aquesta rutina, en aquest silenci?

Ens ho explica el germà Gabriel (Jaume Soler Villegas) que ara té trenta-un anys i ja en fa vuit que viu al monestir de Montserrat. Col·labora en les Jornades de Cultura Humanista, fa traduccions per a la revista de teologia Studia Monàstica, i treballa en la secció d’Arqueologia Bíblica del Museu de Montserrat, així com en la Pastoral del Santuari. En Gabriel és llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i actualment està acabant els estudis de Filosofia i Teologia.

 

Anuncis

3 thoughts on “Fer-se monjo al segle XXI

  1. Per fiiii ! Molt bé. Està clar que Déu continua cridant gent també en el nostre món. El problema és fer-li cas o no. No goso donar un percentatge, però de segur que hi haurà gent que no és capaç de sentir la crida pel soroll que l’envolta o, si la sent, no és capaç de respondre per tants reclams fàcils i falsos que tenim constantment al nostre costat.

    • Celebro que finalment l’hagis pogut veure!!! Estic amb tu que el soroll en el que vivim immersos no facilita que poguem trobar Déu… Potser per aquesta raó, com molt bé diu el germà Gabriel, hi ha tants fracassos personals de persones que pretenen seguir un camí que no és el seu…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s