Ànima

Amb quina facilitat quedem atrapats en els objectes, especialment en aquells que creiem que reflecteixen la nostra identitat.

Il·lusos.

Ens pensem que són ells els que ens pertanyen, però és un engany: quan posem el cor en un objecte, és ell qui ens té a nosaltres. El consumisme teixeix una maroma de fils subtils que atrapen la nostra ànima i la porten a una vida fictícia.
Posant la nostra vida a mercè del que tenim oblidem el que som i ens convertim en titelles de la moda, del glamour, del plaer, de la tecnologia. Com més difícil és aconseguir aquell objecte, com més car i exclusiu, majors els nostres sacrificis i esforços per posseir-los… I així, mica en mica, en aquest innocent joc de seducció, ens acabem convertint en éssers que només responen a l’estímul de les tendències, dels capricis, de la cobdícia, de l’egoisme… Éssers que per voler-ho tenir tot ja no es tenen a si mateixos.

No sé si aquest era el missatge que Rodrigo Blass volia donar a Alma, però és el que a mi em suggereix aquest esplèndid curt d’un dels animadors de Up o Wall-E.

Anuncis

4 thoughts on “Ànima

  1. Una mica tètric… Vull entendre que el nen es converteix en el ninot que desitjava i resta atrapat per ell i que els ninots de la botiga són diferents víctimes que han estat atrapades. I al final surt una nova nina que cerca una nova víctima. Lluitem, doncs, per no caure nosaltres també en aquesta teranyina. El que no acabo de copsar és la intenció del títol de l’animació. Puc fer les meves teories, però no sé pas si es correspondran amb la intencionalitat dels autors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s