Ànima

Amb quina facilitat quedem atrapats en els objectes, especialment en aquells que creiem que reflecteixen la nostra identitat.

Il·lusos.

Ens pensem que són ells els que ens pertanyen, però és un engany: quan posem el cor en un objecte, és ell qui ens té a nosaltres. El consumisme teixeix una maroma de fils subtils que atrapen la nostra ànima i la porten a una vida fictícia.
Posant la nostra vida a mercè del que tenim oblidem el que som i ens convertim en titelles de la moda, del glamour, del plaer, de la tecnologia. Com més difícil és aconseguir aquell objecte, com més car i exclusiu, majors els nostres sacrificis i esforços per posseir-los… I així, mica en mica, en aquest innocent joc de seducció, ens acabem convertint en éssers que només responen a l’estímul de les tendències, dels capricis, de la cobdícia, de l’egoisme… Éssers que per voler-ho tenir tot ja no es tenen a si mateixos.

No sé si aquest era el missatge que Rodrigo Blass volia donar a Alma, però és el que a mi em suggereix aquest esplèndid curt d’un dels animadors de Up o Wall-E.