*uto Chronos

Des de l’hamaca de la piscina te’n rius del maleït Chronos, sempre amb els ullals a punt de devorar-te perquè arribes tard a la feina o perquè encara no l’has acabat. Per què s’esgota el descans o perquè comença, perquè amb aquells 30 minuts pensaves fer tantes coses i portes una hora no n’has fet ni la meitat… Com si el temps fos una traca que avança a tota velocitat i està sempre a punt d’encalçar-te.

La pressa desnaturalitza les formes i aniquila la tendresa. Amb la pressa la nostra vida queda reduïda al temps que queda per acabar una cosa i el que ens falta per començar-ne una altre. Anem de bòlit, amb els ulls fits en la feina mentre deixem que se’ns escapin tants moments significatius, tants instants que no hem sabut captar en tota la seva profunditat i que hem menyspreat com si fossin una mosca empipadora.

Des de l’hamaca em faig el propòsit de no adorar mai més un déu que devora els seus propis fills, que els aliena fent-los creure que el temps s’escapa. No, el temps no s’escapa. El temps queda escolpit en l’eternitat.

Advertisements

5 thoughts on “*uto Chronos

  1. Cada any ens fem el mateix propòsit. Però quan arriba l’hora de la veritat, tot continua igual…
    presses..presses i més presses….
    Abans de que sigui massa tard…..gaudim de tots els moments que ens siguin possibles….
    perquè no hi ha volta enrere…

  2. jajajajajajaja! Magnífic! Doncs sí, propòsit interessant : viure el moment present cada día, cada hora, cada minut… i no pensar en el que ve després o en el que acabem de fer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s