Moral laica i matemàtica il·lògica

El president Hollande s’ha despenjat amb el propòsit  de portar a terme una regeneració moral de la tan malmesa joventut francesa i amb aquest objectiu pretén instaurar una nova assignatura en les escoles gal·les que es dirà “Moral Laica”.

Realment el terme té conya: moral laica. Si en Nieztsche aixequés el cap es tornaria a morir però de riure. Si entenem la moral com un conjunt de preceptes que una persona ha de seguir en l’exercici de la seva pròpia llibertat, d’acord amb una determinada visió del món i de si mateix, suposo que una moral laica deu ser una moral asèptica, vàlida per qualsevol ideologia o credo. Seria una cosa així com ensenyar als nens francesos el que han de fer però sense transmetre cap visió determinada del món i de l’home. És a dir, explicar-los què ha de fer però sense desvetllar el perquè. Quasi bé com “programar” autòmates.

Suposo que Hollande pretén una “moral atea”, és a dir, un conjunt de preceptes, de normes de conducta, que eviten posar Déu pel mig. Una moral que es basa en el diàleg i el consens i que proporciona valors efímers i canviants, perquè la majoria pot triar coses realment inversemblants (la història ens dóna un grapat d’exemples). Amb raó es queixen els pares francesos quan afirmen que l’Estat es vol atorgar la potestat de suplantar-los en l’educació dels seus fills, ja que la moral laica partiria d’una premisa –la no existència de Déu– que comporta implícitament l’arraconament de la resta de creences a la dimensió subjectiva que es tant com dir que són paper mullat.

Defensar una moral laica és, sens dubte, molt original però tan absurd com proposar una assignatura de “matemàtica il·lógica” o una “història intemporal”. No es pot impartir una assignatura evitant considerar el fonament que li dóna sentit i consistència. Ja porto uns quants anys impartint Religió i Educació per a la Ciutadania a alumnes de Secundària i Batxillerat com per poder assegurar amb tota rotunditat que és impossible ensenyar a un nen a actuar correctament si no partim d’un eix de coordenades que ens indiqui d’on venim, on anem i què caram hi fotem aquí.

Anuncis

2 thoughts on “Moral laica i matemàtica il·lògica

  1. El problema és l’adjectiu? Coneixem el currículum? Sí és atea és un cantar, si vol dir no confesional ja em sembla bé. Donem Ètica dins de Filosofia des de les escoles carolíngies i el que la condiciona sol ser la cultura dominant i especialment el tarannà dels docents: què hi ha de nou ara?
    No entenc el perquè de l’adjectiu a un curs d’Ètica a l’escola.

    • El problema també està en el substantiu en tant que l’ètica -àmbit teòric- no és el mateix que la moral -praxi-. Estic totalment d’acord amb tu que els nostres alumnes han d’aprendre què és l’ètica i quins són els principals sistemes ètics. Cap professor s’hauria de sentir incòmode explicant aquests continguts i cap família podria acusar l’Estat d’atribuir-se una competència que és exclusiva dels pares, i a més a més els nostres joves disposarien de més eines per actuar d’acord amb unes normes racionals, siguin quines siguin les seves conviccions… Gràcies pel comentari Xavier i… Salvem la filosofia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s