Donar-se

En Jordi i jo ens coneixem des de la nostra més tendra adolescència. Ja en aquella època destacava per les seves dots per imitar la gent i una capacitat inaudita per enfotre-se’n de tot i de tothom. La vida ens va fer coincidir anys després com a col·legues de feina a la mateixa escola, on va materialitzar les seves dots amb unes representacions teatrals que, literalment, van revolucionar el col·legi: Cyrano de Bergerac, Arsènic per compassió i els mítics Pastorets, on ell interpretava ni més ni menys que el paper de dimoni escuat… Fins que un bon dia, després de cinc anys a Bell-lloc, en una reunió de professors, es va despenjar dient-nos que deixava l’escola per estudiar teologia i fer-se mossèn… Lògicament la notícia va provocar un cert trasbals, no és un fet gaire usual que un jove decideixi fer-se mossèn, i encara ho és més que se’n facin dos de bessons; perquè el germà bessó d’en Jordi, Mossèn Àlex, es va ordenar quatre o cinc anys enrera…

Ahir va ser la missa nova d’en Jordi, i l’Àlex va ser l’encarregat de predicar l’homilia. Va aprofitar l’ocasió per rememorar moltes anècdotes de la seva infantesa, entre d’altres que a en Jordi i a ell no els hi agradava vestir-se igual. “Qui havia de dir-nos –va dir, dirigint-se al seu germà bessó– que un dia acabariem així, vestits igual per sempre més”. Lògicament tota l’esglèsia –plena a vessar– va esclatar en una gran riallada.

És una evidència que hi ha poques vocacions al sacerdoci, potser per això el testimoni d’aquests dos germans suposa un impacte per les nostres mentalitats conformistes, vençudes potser pel pessimisme, que creuen que la nostra ja és una societat post-cristiana. Mn Jordi i Mn Àlex són, en aquests moments, un estímul per seguir creient, per convèncer-nos que en el cor de tota persona hi ha un anhel de donar-se que només el missatge de Crist pot arribar a satisfer. I que encara que els temps siguin durs i sembli que la presència dels valors cristians brilli per la seva absència, no hem d’oblidar que aquest ha estat sempre el destí de l’Església, des de l’Imperi Romà fins als nostres dies. El combat de la fe sempre ha sigut desigual, com el d’en David contra Goliat, però sempre gràcies a molts Àlexs i Jordis, que s’han donat completament a Crist i a la seva Església, la fe ha sortit victoriosa i ha esdevingut ferment de bondat, de bellesa, de coneixement, de cultura i civilització al llarg de la història. Un ferment potser minoritari, sempre imperfecte, però sens dubte suficient per fermentar tota la massa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s