Olé tu, Wert

Després de titllar d’esquizofrènica la postura del PP davant l’immobilisme constitucional, avui em toca embeinar l’espasa i donar tota la raó al ministre Wert per les seves encertades declaracions d’ahir. Les coses com són, l’ha clavada de ple: el procés educatiu a Catalunya ha cooperat a fer créixer el sentiment independentista. Totalment d’acord. No és que els professors ens dediquem a alimentar-lo amb classes de formación del espiritu nacional ni els hi fem cantar els Segadors tot hissant la Senyera cada matí ni res de semblant. La raó és molt més senzilla, simplement hem ensenyat als nostres alumnes matemàtiques, no moltes segons l’informe PISA, però les suficients per tal que ells mateixos hagin descobert que la resta entre el que aporten de les seves butxaques i el que reben en inversions de l’Estat sigui escandalosament desproporcionat en relació a la resta de comunitats autònomes. També els hi hem ensenyat una mica d’història i entre batalleta i batalleta, ves per on, els nostres alumnes s’han adonat que des de 1714 el seu poble s’ha convertit en el Punching Ball de la Corona amb un comença i no acaba d’abusos i imposicions a la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. També els hi hem ensenyat una mica de llengua i –això passa amb les llengües– resulta que ara els hi agrada llegir-la i parlar-la i protegir-la davant del risc que una llengua majoritària l’acabi esborrant del mapa…

Sí Wert, el procés educatiu a Catalunya ha cooperat al creixement de l’independentisme. No perquè els mestres i les mestres de Catalunya haguem parlat de política a les nostres aules, sinó perquè podem dir amb orgull que hem assolit el principal objectiu d’una educació de qualitat: ensenyar als nostres alumnes a pensar i decidir per si mateixos. Things happen.

Advertisements

14 thoughts on “Olé tu, Wert

  1. Retroenllaç: Olé tú, Wert | Soma | Scoop.it

  2. Vaja… no sabia que estava visquent en el país d’Alícia i les mil meravelles. Ja es veu que si es distorsiona l’història que s’explica en ho podem creure…

  3. Sense tenir en compte el que va passar entre 1714 i finals del segle passat, jo sé el que sí ha passat des que vaig néixer. La realitat ha estat que s’han dictat lleis culturalment discriminatòries en els últims 30 anys: etiquetatge en Català (amb multes per fer servir l’altre idioma oficial), immersió lingüística a l’escola (supresió del Castellà, relegat al nivell de l’Anglès o el Francès), quotes obligades de cinema a les pantalles (discriminació positiva)… Això són els fets reals. Ara, sembla que adonar-se’n d’això és ser feixista.

    • Jo no titllo de feixista a ningú i celebro que puguis estampar aquí la teva opinió. No entenc la immersió o la quota de cinema com una imposició. Només 12 de 50.000 famílies han triat escolaritzar els fills en castellà i em sembla lògic practicar aquesta “discriminació” positiva amb una llengua que ha patit el que ha patit durant tots els anys que van de 1714 fins a la transició i que, ara mateix, es troba en desigualtat de condicions davant d’un idioma com el castellà… Gràcies pel comentari!

  4. Totalment d’acord.
    El pitjor és que tot un “Ministre de Cultura” faci creure al “públic” un fet així.
    Aquest senyor té un desconeixement del que passa a les escoles de Catalunya.
    Després de tot el que es diu en contra dels catalans, sent la majoria dels comentaris, poc encertats….
    em pregunto qui són els discriminats???

  5. Potser hauriem d’ensenyar també que els impostos els paguen les persones i no els territoris… També hauríem d’ensenyar que vol dir ser una nació i que aixó que está tant de moda que en dieu nacionalisme inclusiu, no existeix per una raó evident: el nacionalisme es exclusiu per definició. I em sembla que tot i no ensenyar independentisme en sentit estricte sí que la tria arbitraria dels continguts a cada CCAA acaba per poder explicar el que ens vingui millor. I no t’enganyis perqué és així. També que els particularismes o federalisme asimétric (també tant de moda) violenten el principi d’igualtat… Bé creure’s l’expoli fiscal de Catalunya és per a mí també pixar fora de test quan s’ha pogut comprovar que les balances fiscals no et donen la raó (almenys darrerament). Ah i que si tot al final es per calers (el finan}ament del nou estatut era segons el Parlament óptim i avui, en crisis, ja no ho és… Sembla mentida que seguiu creient al Govern dels millors. Aquest rebombori independentista que ha format CiU no és més que una cortina de fum davant de la incapacitat de sortir de la crisis… Apa anem a eleccions… que és per una q[uestió sobiranista i no d’incompeténcia d’en Mas i companyia… I sobretot no mirem una mica més enllá i adonem-nos que el problema es diu incapacitat de la UE de permetre que el BCE europeu no sigui un instrument de govern económic… millor el model imposat desde alemania d’un BCE independent i que només es preocupa de que no hi hagi inflació… Neguem la realitat… em sembla que aixó sí és típic dels “politicuchos” tant catalns com de la resta d’Espanya. Clamem fla}a llibertat enlloc d’exigir una classe política que ens representi. Tot plegat sempre ha estat un discurs ple de fallácies… en qualsevol cas a Espanya i a Catalunya sempre ha sigut així i no cambiará mentre seguim fent for}a en direccions errónies. Una abra{ada Txema!

    • No penso explicar això als meus alumne perquè jo no parlo de política a classe, però tranquil, aviat en Wert us muntarà unes escoles perquè qui vulgui ho pugui aprendre de ben petit… i en espanyol, clar.

  6. Retroenllaç: Olé tú, Wert! (2) | soma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s