Sexe als 13, piercings als 18…

El tràgic assassinat de l’Almudena, una nena de 13 anys, a mans d’un home de 39 anys amb qui mantenia una relació sentimental, ha reobert el debat sobre l’edat mínima a la que un menor pot mantenir relacions sexuals consentides. Resulta com a mínim estrany que la legislació d’un Estat com el nostre permeti que una nena de 13 anys pugui tenir sexe amb un adult i en canvi necessiti del permís patern per fer-se un piercing…

Venim d’una època que ha predicat l’amor lliure i ha entès el sexe no ja com una diversió, sinó com una eina per alliberar-se d’una moral opressiva i carrinclona. I això ens ha portat a una societat enormement erotitzada on, per molts joves, les relacions sexuals són quelcom tan trivial com eixugar-se els mocs. És una evidència que les adolescents d’ara van més llançades que les d’abans (el tant per cent de noies que han mantingut relacions sexuals abans dels 18 anys s’ha incrementat en un 60% en aquests darrers 20 anys) i hi ha qui pensa que això és un avenç, una alliberació… Però una alliberació de què? És realment alliberador que una adolescent s’hagi d’enfrontar a tot el que comporta obrir la veda a les relacions sexuals? Té prou maduresa una criatura de 13 o 14 anys per fer front a aquestes pressions i més si venen de part d’un adult? És realment un alliberament trivialitzar el sexe, repartir condons a mansalva i servir barra lliure de píndoles del dia després entre els menors?

Tampoc crec que les noies de la meva generació fossin “mojigatas”, ni crec que se sentissin reprimides per una societat puritana. Més aviat penso que donaven un valor més alt a la seva intimitat. Crec, sincerament, que elles eren més lliures aleshores quan ens paraven els peus que no pas ara quan sembla que van per davant en el joc de la seducció. Crec que les noies de la meva generació, als anys 90, demostraven més perspicàcia quan s’adonaven que darrera els nostres “t’estimo” no hi havia més que un excés de testosterona i que en realitat volíem dir “et desitjo” i que ambdues coses no volen dir el mateix.

Probablement el cas de l’Almudena comportarà un canvi legislatiu, i l’edat legal s’apujarà a 15 o 17 anys com a Holanda, però això no serà suficient per prevenir episodis similars. Penso que cal un canvi més profund que corregeixi els errors d’una educació sexual que s’ha limitat a llegir la cartilla als adolescents i prevenir-los de malalties venèries i d’embarassos no desitjats com si el sexe fos un esport de risc. No proposo pas una regressió al franquisme en l’educació sexual dels nostres adolescents, però sí un replantejament de com ho estem fent fins ara: abans de parlar de sexe segur, cal que els ajudem a descobrir que el que ens fa realment lliures no és deixar anar els nostres instints, sinó dominar-los, que només d’aquesta manera assolim la maduresa suficient per posar el sexe al lloc que li correspon: en el compromís i la donació de la persona que estimes.

Anuncis

8 thoughts on “Sexe als 13, piercings als 18…

  1. Retroenllaç: Sexe als 13, pearsings als 18… | Soma | Scoop.it

  2. El que li ha passat a aquesta nena m’esgarrifa…
    No estic segura, que les lleis permetin, una relació així….Si és així, espero que el que ha passat serveixi per canviar aquestes lleis.
    Una cosa és fer sexe i l’altre cosa és fer l’amor.
    Fer només sexe, és fruit del desamor, del “no valorar-se”, del “no compromís”. Aixó porta a una roda: sexe (confós amb afecte)-decepció-sexe (confós amb afecte)-decepció…..
    Molts pares i mares, com en altres temes, ho accepten perquè “tots els seus amics/gues fan el mateix”…..
    Quan es parla de sexe, no es parla d’amor, perquè?….el sexe és fer l’amor.
    Com tu dius, el compromís, la complicitat amb la persona estimada, l’acceptació de l’altre en els seus defectes i virtuts,
    el cuidar cada dia aquest amor…aixó ens fa lliures….equilibrats….que millor que poder compartir totes les nostres emocions,
    els nostres somnis….

  3. Tinc 30 anys i practico sexe sense amor i amor sense sexe, ( val a dir que d’aquesta ultima combinació no se’n parla), i em valoro prou, no tinc problemes amb comprometre’m i no sento desamor.
    Crec que hi ha conceptes confusos en el text i en el comentari, que agraeixo, perquè em duen a reflexionar en el fet que el sexe segueix sent un terreny tabú del que es parla amb eufemismes, etiquetes, estereotips i blancs o negres.
    Reviseu les dades, però els preservatius són força cars, les pastilles del dia després no són gens fàcils de trobar i ja posats a dir: la majoria d’avorts que es duen a terme en el nostre país, més del 80% són en dones de 25 a 35 anys, que em costa de creure que vinguin d’una nit de borratxera.
    He de dir per experiència pròpia que voler satisfer les expectatives-patriarcals del que se suposa que és una relació d’amor, i parella du als mateixos nivells de frustració i decepció que no viure una sexualitat plena i desacomplexada i ho comprovo cada dia al meu voltant: els mites de l’amor romàntic deixen cadàvers contínuament, literalment i metafòricament.
    Pretendre que tots hem de sentir, ser i viure l’amor i la sexualitat segons patrons establerts és des del meu punt de vista poc alliberador per no dir del tot castrador.
    Crec que ens cal esperit crític, i educar és donar les eines necessàries als nens i nenes perquè puguin decidir plenament, i evidentment l’educació emocional hi ha de ser present, però pretendre que el sexe no es pot deslligar de l’amor és, des del meu punt de vista, tan absurd com pretendre que no pot existir una relació d’amor sense sexe.
    No podem continuar sent una fàbrica de princeses frígides i goril.les que no saben quants forats té una dona, perquè com moltíssimes coses a la vida les acabem aprenent al carrer, i és una pena que el sexe tampoc s’expliqui de manera planera i “real” a l’escola.

    • No sé d’on has tret les dades, però aquest 80% que dius es fictici: mira’t les dades del ministeri. Els preservatius no són tan cars (almenys pel poder adquisitiu dels nostres adolescents) i sí, la ru-486 es dispensa en els CAP a menors d’edat, amb més o menys facilitat depenent del metge que enganxin.
      No sé a quins eufemismes i etiquetes et refereixes però veig que els utilitzes deliberadament per etiquetar la meva postura de “patriarcal” i defensar “l’amor romàntic”… Quan defenso que el sexe ha d’anar lligat a l’amor i el compromís no estic parlant de sentiments, sinó d’una actitud racional, sostinguda no només en una tradició cultural (així hi van fer la meva mare i la meva àvia i no els hi va anar tant malament com dius) sinó en la nostra pròpia naturalesa (l’ésser humà és l’únic animal que fa l’acte sexual face to face perquè el “qui” importa…). Comparteixo amb tu, però, que les històries de princeses no ajuden… probablement Disney sigui una de les fàbriques més grans de frustracions, però també genera frustració una “sexualitat desacomplexada” (no em sento acomplexat per lligar el sexe a l’amor) que, com demostra el teu testimoni, ens incapacita per la donació i el compromís en una relació estable.
      Jo també penso que cal donar als nois i noies les eines perquè tinguin esperit crític, però si no volem que aquesta feina sigui en va, cal també ajudar a formar la seva voluntat, perquè si no aprenen a actuar tal com pensen, acabaran pensant tal com actuen…

  4. Hola,
    Les dades que passes del Ministeri expliquen que la majoria d’interrupcions de l’embaràs son entre els 20 i els 30 i pico. Sento no haver pogut oferir els percentatges reals. Només volia explicar que contràriament al que es pensa, la majoria de dones que interrompen l’embaràs voluntàriament no ho fan per “haver tingut un accident en una nit de bogeria”, sinó que és una decisió presa racionalment valorant el moment de vida en que es troben com a dones adultes.
    No volia ofendre amb les meves opinions i de fet ,crec explicar que les vostres em fan reflexionar sobre el tema, crec que és interessant poder-se plantejar diferents punts de vista. Només volia fer-te notar que evidentment les opinions venen tenyides per una visió del món i crec que la que exposes quan dius “més o menys facilitat depenent del metge que enganxin”, destil.la de rerefons una opinió, molt marcada. Que no és dolent, però hi és, i la opinió que “com van fer les nostres mares i avies” sento que desprèn una idea patriarcal dels rols de gènere. Potser m’equivoco…
    M’agradaria saber si hi has anat mai a un CAP a demanar la ru-486, i em pregunto com en va ser de fàcil…
    També em refereixo a que sembla que no et puguis plantejar que l’afirmació de que “el sexe ha d’anar lligat a l’amor i al compromís”, com a actitud racional… sostinguda per tradició i naturalesa…no pugui ser qüestionada??? No es pot posar en dubte?? No és opinable?? En una banda els animals (sexuals i amb instints) i en l’altra les persones emocionals i racionals, capaces d’estimar, donar-se i comprometre’s…
    Gràcies a Déu, i començo la frase ja així, la ciència i la lluita pels drets humans i de les persones, s’han dedicat al llarg dels darrers anys a carregar-se tradicions i naturaleses que es vivien com a “fets racionals inqüestionables”.
    Les tradicions “culturals sostingudes”, són les que al llarg de molts anys els homosexuals, els transexuals, i les dones, i últimament també molts homes, han hagut de trencar i qüestionar-se per ser de veritat persones capaces de donar-se i estimar lliurement i “face to face”. Voldria recordar també que no només mantenim relacions sexuals per reproduir-nos, sinó també per plaer, que existeixen moltes maneres de practicar el sexe, vull dir “postures”, en el sentit literal i metafòric.
    I que l’esperit crític es genera quan s’ofereixen TOTS els punts de vista, o tots dels que disposem i s’acompanya a la persona a triar i decidir per ella mateixa.
    Puc entendre que hi hagi persones que no puguin entendre el sexe sense amor. Però em sembla una opinió més, a valorar entre totes les altres, i que de veritat, els sentiments i sobretot, com, què, en quina mesura i manera s’estima i és dona, és realment un calcul molt difícil d’avaluar.
    De totes maneres agraeixo aquest espai de discussió i de veritat m’apunto això de ser una persona incapaç de comprometre’m. Hi pensaré. De veritat.

    • Hola de nou. Sàpigues que m’encanta que plasmis aquí la teva opinió encara que sigui divergent… I perdona amb això de la “incapacitat de comprometre’t”, reconec que el to no era l’adequat i només volia fer referència a una relació estable de parella (que tu mateixa ja sembles rebutjar) no a la teva capacitat de comprometre’t en unes idees en les que veig que creus i que estàs disposada a perdre el temps amb un servidor per defensar.
      Reconec sense ambigüitats que les meves opinions venen tenyides d’una visió del món, quasi tant com les teves, però que m’etiquetis de patriarcal per tenir en consideració la meva àvia i la mare… Ho trobo exagerat. Deixo de banda alguns temes que cites, vull però deixar clar que en cap moment he dit que la sexualitat serveixi només per reproduir-nos ni considero que el plaer que suposa sigui il·lícit, tampoc presento els meus arguments com “fets racionals inqüestionables” sinó que només vull posar de relleu que no surten d’una telesèrie mexicana ni del concepte pastós d’amor romàntic que has esmentat…
      Gràcies de nou pel teu comentari i disculpa’m pel meu.

  5. Celia, estic d’acord, en que educar és donar les eines necessàries per poder, reflexionar, comparar i decidir.
    Per sort ens ha tocat viure una época en que podem comentar, la nostra manera de veure les coses.
    Tinc 50 anys. Estic divorciada des de fa 7 anys. Jo vaig decidir el divorci. El meu matrimoni, era una mentida.
    No vull mentides a la meva vida. No sóc cap “mojigata”. Em considero lliberal i sempre he lluitat pels drets de les dones.
    No em crec una reprimida en el sexe. Sóc romàntica, i no vull deixar de ser-ho mai. Però toco de peus a terra.
    Després de tot el que viscut….jo crec en “fer l’amor”.
    Crec en un sexe “ple en tots els sentits”. Jo ho vull tot….el joc de la seducció, la passió, el conèixer tots els racons de l’altre,
    gaudir, el descans dels guerrers, el carinyo,…..
    He comprovat que “el paquet complet” només s’aconsegueix amb amor.
    Espero, algún dia (encara que sigui quan tingui 80 anys, que segur que encara, estaré activa en tots els sentits) trobar un home per compartir-ho. Un home que també ho vulgui tot.
    Està molt bé, que poguem opinar.

  6. Retroenllaç: Els experts defensen apujar de 13 a 16 anys el límit legal per tenir sexe amb un adult « AMPA IPSE BLOC … un espai per a la comunicació i per a la participació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s