Homòfob

Déu n’hi do amb la lletania d’improperis que li va caure ahir a Twitter al ministre de l’interior per les seves declaracions sobre la sentencia del Tribunal Constitucional que avala el matrimoni homosexual. És evident que llançar insults al ministre no és la millor manera de guanyar el respecte dels homosexuals d’aquest país, però en vista de la polèmica un servidor es pregunta si de debò cal posar a parir al ministre, titllar-lo d’homòfob i deixar-lo (per) Wert…

De debò hem de titllar d’homofòbia defensar que el matrimoni ha de ser entre un home i una dona? De debò que hem de considerar homòfob tothom qui pensi així des d’en Gandhi fins en Martin Luther King passant pel Che Guevara?
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula homofòbia significa aversió a l’homosexualitat o als homosexuals. Caldria analitzar, doncs, si oposar-se al matrimoni de persones del mateix sexe és una mostra d’aversió. Per alguns, que consideren el matrimoni com un càstig diví, és evident que no els hi semblarà un menyspreu, sinó una benedicció, però per molts homosexuals, la postura del senyor ministre és un atac personal.

La qüestió és si en una societat plural i tolerant com la nostra es pot ser respectuós amb els homosexuals i a la vegada pensar que el matrimoni és una cosa i la unió d’una parella homosexual una altra de molt diferent. Ni millor ni pitjor, simplement diferent. Quin inconvenient hi ha en aquesta postura? Quina discriminació hi ha si ambdues unions tinguessin els mateixos compromisos i els mateixos privilegis davant la llei? El que no pot pretendre el col·lectiu gay és que tothom comparteixi les seves opinions, com no ho pretenen els vegetarians que fan la compra en supermercats farcits de tocino o els pacifistes que conviuen diàriament amb militars. Estem en una societat plural, i com a tal, és lògic que hi hagi persones que considerin que el matrimoni i la unió homosexual no són idèntiques (perquè és evident que no ho són, sinó no estaríem aquí perdent el temps). Titllar això d’homofòbia, llançar desqualificacions i equiparar aquesta actitud al feixisme és una extrapolació que porta a molts ciutadans a tancar-se en banda, subscriure’s a la Gaceta.i patir refluxes cada cop que el Cerolo surt per la tele.

Moltes persones alimenten ja la sospita que darrera la mobilització dels col·lectius de gais i lesbianes no hi ha només la lluita per uns drets sinó la pretensió d’imposar un determinada visió de l’home i la dona, una revisió del concepte de gènere, de sexualitat i de família, portant a terme, com a conseqüència, un nou ordre social. Molts ciutadans que veuen amb molt bons ulls que cadascú foti el que vulgui amb la seva vida, observen astorats que n’hi ha que no poden fotre el que volen mentre la societat no canviï el seu concepte de sexualitat, matrimoni i família tal com l’ha entès tota la humanitat com qui diu fins abans d’ahir. Una sospita que convé dilucidar deixant clar que l’adquisició d’uns drets per part d’uns no ha de significar una amenaça als drets dels altres. Per això, abans de titllar d’homòfob i de llançar improperis, convé escoltar i comprendre totes les sensibilitats i eradicar una desconfiança que, segons el meu entendre, no fa més que alimentar la veritable homofòbia, aquella que roman oculta a les urnes i als mitjans, però que està latent en la mentalitat de moltes persones que se senten també agredides en les seves pròpies conviccions.

Anuncis

6 thoughts on “Homòfob

  1. Retroenllaç: Homòfob | Soma | Scoop.it

  2. Un altre cop, Txeiks, si em permets: no hi estic d’acord.
    No només els homosexuals tenen la “pretensió d’imposar un determinada visió de l’home i la dona, una revisió del concepte de gènere, de sexualitat i de família, portant a terme, com a conseqüència, un nou ordre social”, hi ha moltes persones heterosexuals que també el demanem. Perquè volem una igualtat plena de drets per tothom, sense tenir en compte res més que el fet de ser persones humanes de ple dret.
    I altre cop, si em permets: “com l’ha entès la humanitat…” vull dir, crec que fa poc més de 100 anys que el matrimoni existeix de la manera que el defineixes…i la humanitat té molts anys i molts racons de món i moltes maneres al llarg dels segles d’entendre l’amor i les relacions de parella, des de la poligàmia, fins a l’homosexualitat i tots els altres possibles colors que s’han practicat des de temps immemorials.
    Estic segura que un dia també algú va titllar d’intolerants unes dones que volien imposar la seva visió del món quan demanaven poder votar, o decidir amb qui es casaven o si anaven a l’escola. I que homes i dones es varen unir per demanar que davant la llei fóssim totes les persones iguals, i això va donar un gir al que fins aleshores es coneixia com a rol per la dona o “com l’havia entès la humanitat”, suposo que occidental, fins aleshores.
    Des del meu punt de vista, (i només és el meu), davant el reconeixement de drets fonamentals de les persones no hi pot anar un “però” de coletilla, i crec que hi ha persones que també ens sentim ferides quan ens cal dur etiquetes per tenir els mateixos drets “però” diferent. Aleshores ja no són els mateixos drets. Volem un lloc i una veu per totes les persones, sense fer diferències de color de pell, religió, sentiment amorós o ganes de rascar-nos.
    No crec que tingui gaire rellevància, (o potser si) però per si algú necessités la meva etiqueta: sóc heterosexual, com a mínim avui, perquè demà no sabem mai quina sorpresa bonica ens durà la vida…

    • Hola, Cèlia, m’alegra tornar-te a llegir (sobretot després de la darrera trifulca dialèctica que vam tenir…).
      El que exposes no és només un punt de vista, és una argumentació raonada i raonable, que si l’acceptem ho hem de fer fins a les darreres conseqüències: anomenem també matrimoni la poligàmia, la poliàndria o l’incest… Potser sí que les generacions futures ens titllaran d’intolerants per no haver permès que una dona pogués tenir dos marits i que prohibíssim el casament entre germans.
      El món occidental s’ha construït a partir del concepte de matrimoni que vam heretar del dret romà (i això té més de 100 anys d’història) d’una època en la que fins a cert punt s’acceptava l’homosexualitat però en cap moment es va pensar que una relació així pogués constituir una família. Cap cultura ha considerat la unió homosexual com a matrimoni, mai.
      Per acabar, no estic dient que siguin iguals “però…”, estic dient, sense embuts que són diferents. Per això cal anomenar-ho diferent i cal tractar aquestes unions de manera diferenciada (en això es basa la justícia, no en tractar tothom igual). Fins i tot crec que la millor via per “normalitzar” l’homosexualitat no és conferir-li tots els rols que atribuïm a l’heterosexualitat i la llei ha de respectar també la seva singularitat. Però això amb el temps ja es veurà, espero.
      Bona nit, Cèlia, i gràcies pel teu comentari.

  3. Hola.
    Jo encantada.
    Ja et vaig dir que m’enriqueix molt més parlar amb persones que no em donen la raó que amb les que me la donen 😉

    El matrimoni, ja des del dret romà s’ha entès com un contracte entre dues persones per protegir el patrimoni de l’home principalment, i garantir que els seus descendents siguin inclosos en ell o no. Els bastards o els fills no reconeguts anàvem fora. Masclista i patriarcal, ja que estem. Tots coneixem el concepte d’hereu i pubilla, i arreu del món, principalment el matrimoni regula disposicions econòmiques.
    Si deslliguem el contracte matrimonial del concepte romàntic de família i amor, ja que no crec que molts romans es casessin per amor… (podríem discutir fins la sacietat si encara avui ens casem per amor o per conveniència)… però evidentment que el compromís del matrimoni tenia més de contractual que de qualsevol altre cosa.
    És per això que defenso que es donin els mateixos drets a les persones a través del matrimoni (contracte) i que puguis fer-ho amb qui et doni la gana. La llei contempla que si demostres que convius des de fa mes de 2 anys sota el mateix sostre amb la mateixa persona ets parella de fet davant la llei. Això vol dir que jo i la meva companya de pis ho som, i et prometo que no som parella.
    Cal obrir les mires a totes les noves relacions que estem generant. I des del meu punt de vista, evidentment que cada persona és diferent, sempre defensaré que un home i una dona, un negre i un blanc, som diferents, el que passa és que la gent no ho diu en veu alta per por de no ser políticament correctes. Però davant la llei hem de tenir els mateixos drets. Perquè hauria de ser diferent davant la llei un matrimoni heterosexual negre o d’un de lesbianes blanques? No són tots persones que es volen comprometre a drets i deures? Els primers fa no gaire encara havien de lluitar per ser reconeguts… i qui em digui que un blanc i un negre som iguals… que es posi ulleres…
    I més coses: si barregem conceptes com família, matrimoni… hem de vigilar… hi ha moltes persones que són família i no estan casades… i persones que es casen (per donar el dret de residència a algú) sense ser família, o per arreglar papers.
    Seguim jugant amb contractes. Complicat quan les lleis i les persones i els sentiments s’han de posar d’acord.

    • No vull ser impertinent, però em recordes a un marxista nostàlgic que s’encaparra a reinterpretar la història veient la lluita de classes en tots els conflictes des de Caín i Abel fins a Son Goku i Freezer… Vull dir que sembla un reduccionisme considerable constrènyer el matrimoni a la protecció del patrimoni per a l’hereu.
      Per mi, en canvi, el contracte matrimonial em suggereix una altra cosa: d’una banda la igualtat entre els contraients i de l’altra que suposi la seva acceptació mútua. El dret no pot fer que els esposos s’estimin però sí almenys que “es vulguin”…
      Quan parlo de tractar diferent allò que és diferent no ho dic per blancs o negres o rossos o morenos, ho dic pels casos que aquesta diferència afecta allò que es legisla. Per exemple, la recent llei de paritat aprovada pel parlament europeu tracta diferent els homes i les dones, simplement perquè en allò que legisla (l’accés de la dona als càrrecs directius) hi ha una diferència. De la mateixa manera crec que la diferència entre les unions hetero o homosexuals afecten al contracte matrimonial en molts aspectes, encara que només sigui la impossibilitat de procrear de les unions homosexuals.
      Gràcies de nou, a mi també m’encanta dialogar amb qui no pensa com jo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s