Bilingüisme i immersió

Bilingüisme i immersióEn Dani, un antic alumne de la Girona profunda, quan va acabar batxillerat se’n va anar a estudiar fora de Catalunya. Pocs dies després de la seva arribada a la universitat va prendre mal en un partidillo amb els companys de classe. Quan va arribar coix al col·legi major li van preguntar què li havia passat i ell va contestar: “no, nada, que jugando al futbol me he hecho daño en la cama“. Suposo que els seus companys encara es pregunten com es pot jugar a futbol en un llit.

Anècdotes com aquesta il·lustren que molts alumnes catalans acaben la seva escolarització amb alguns buits competencials en l’àrea de llengua castellana. No és un fet aïllat, l’altre dia un company, professor de literatura castellana a 3r d’ESO, es va quedar atònit quan un alumne li va contestar en un examen que l’autor de Don Juan Tenorio era un escriptor anomenat “Goze” Zorrilla, en un primer moment va pensar que era una ironia sobre el seu cognom, però va sortir de dubtes quan més endavant parlava d’en “Goze” Cadalso…

Davant d’aquest fet és fàcil que fora de Catalunya es conclogui que el sistema educatiu català està provocant un genocidi lingüístic del castellà. Comprenc la seva preocupació i fins a cert punt la comparteixo, per això crec que tot aquest tema cal explicar-lo molt bé si volem que per allà baix ens entenguin… És cert que hi ha mancances a castellà, però d’aquí al genocidi lingüístic n’hi va un tros. Hi ha mancances a castellà com les hi pot haver en qualsevol altra matèria com ara l’anglès. Per això cal que ens esmercem perquè els nostres alumnes tinguin un bon nivell de castellà i anglès si no volen veure limitat el seu futur professional, però per aconseguir-ho no cal tirar per terra un model educatiu, cal simplement millorar-lo.

Eradicar l’actual model d’immersió lingüística no ajudarà a millorar les competències lingüístiques dels nostres alumnes sinó que comportarà un atemptat greu a la cohesió social del nostre país. Que els pares puguin triar la llengua amb què escolaritzen els seus fills provocarà, de facto, una segregació lingüística a les nostres aules: obligarà molts centres a fer grups en castellà i català: hi haurà la classe dels catalufos i la dels xarnegos, provocant des de ben petits una fractura lingüística que es traduirà sense cap mena de dubte en una fractura social i, a la llarga, acabarà per arraconar el català.

Encara que l’esborrany de la llei permeti ampliar les hores de català en relació a les de castellà, el fet que deixi de ser una assignatura troncal i ja no sigui necessària per assolir el títol de batxillerat no ajudarà a cap dels dos idiomes: ni significarà una millora pel castellà (del que se n’acabaran fent menys hores) ni ajudarà a la normalització del català (que quedarà arraconat al nivell de llengua secundària). Cal, per tant, una reforma del sistema que respecti per un costat el model d’immersió –que garanteix la cohesió del país– i per altra la radical igualtat de les dues llengües en el currículum i en el procés d’avaluació –que eviti un retrocés en el procés de normalització del català i garanteixi el coneixement del castellà–.

5 thoughts on “Bilingüisme i immersió

  1. Retroenllaç: Bilingüisme i immersió | Soma | Scoop.it

  2. M’agrada l’entrada i crec que proposes una bona alternativa -a nivell d’esbòs- a la reforma d’en Wert. Tampoc no sembla viable (per raons de calers i personal, suposo) que els pares puguin triar la llengua d’estudi dels seus fills -que ja m’agradaria-, però el penúltim paràgraf em sembla que és una exageració. Parlar de segregació lingüística a les escoles pel fet que hi hagi un grup en català i un en castellà, a menys que no siguin els propis professors que la incentivin, seria l’equivalent a parlar de discriminació entre la gent que estudia al nivell alt d’angès i la gent que no sap què vol dir “potatoe”. És portar un conflicte polític a un lloc on no n’hi hauria d’haver -cosa que s’està fent des de fa temps des de totes bandes-. I en l’hipotètic cas que es donés aquesta guerra cultural/ideològica/social/nacional tampoc entenc la raó per la qual el català hauria de sortir perdent. Tenim encara l’ideia que si no nedem a contracorrent en tot moment i amb totes les forces, el català acabarà desapareixent. No estic diguent amb això que el català no s’ha de protegir i preservar, però em sembla que som una mica massa alarmistes, perquè el català no s’ha deixat de fer servir des que existeix com a tal, i ara mateix està més extès en el seu ús i homogeneïtzat que en qualsevol altre moment de la seva història, gràcies al zel dels que van lluitar per preservar-lo, però també perquè la gent va triar lliurement fer-lo servir.
    Jo només et dic que el dia que m’obliguin a parlar una llengua podent-ne parlar una altra només per raons ideològiques (sigui castellà, català, àrab o gabatxo), serà el dia que passaré de parlar 4 idiomes a parlar-ne 3.

    • No és el mateix fer grups específics en algunes matèries, atenent les necessitats educatives de cada alumne, que “segregar” per raó de llengua, i tu ho pots copçar millor que ningú perquè has compartit aula amb gent procedent de la Xina, el Magreb, Ecuador, Brasil o Honduras… Això no hauria estat així sense el sistema actual (a no ser que els teus pares haguessin triat el castellà per a tu)… I encara més: un cop al pati, jugàveu en català… En quin idioma és jugarà a partir d’ara si hi ha una proporció més o menys gran d’alumnes que no el sap?
      Amb la mà al cor: si es carreguen la immersió ja podem començar el compte enrere de l’extinció del català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s