Tenim la culpa de ser mediterranis?

Beach on Mediterranean CoastUn deute públic estratosfèric i el rating sobirà per terra, el PIB en davallada i l’atur desbocat, corrupció a mansalva, especulació immobiliària i fuga de capitals, personal poc qualificat i empreses poc competitives… Els països mediterranis estem a l’ull de l’huracà de la recessió econòmica: els mercats, la premsa econòmica i els dignataris del nord d’Europa ens retreuen la pèssima gestió de la crisi, la manca de previsió i control i el malbaratament de recursos públics… Tot plegat fa que ens entri una mena de complexe d’inferioritat envers el nord enllà, on diuen que la gent és noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç . Els nostres indicatius econòmics ens fan pujar els colors i ens fan sentir culpables d’haver viscut per damunt de les nostres possibilitats -o d’haver permès que d’altres ho fessin a costa nostra-.
El fet, però, és que mentre The Economist i Der Spiegel ens assenyalen amb el dit, les nostres platges s’omplen cada any de britànics i alemanys ben alimentats que envegen el nostre sol, el nostre mar i, sobretot, el nostre caràcter. Un caràcter suavitzat per temperatures càlides, per una mar que acarona les nostres costes, per l’acolliment i el mestissatge de cultures que hem vist néixer i desaparèixer… Ens hem de sentir, doncs, culpables de tot això? Hem de renunciar a la fruita més dolça i l’oli més suau en nom del rigor i la productivitat? Hem de deixar d’alegrar-nos amb els millors vins mentre vostès allà dalt es barallen per alterar el preu de coses sense valor?
Mirin, el capitalisme no va ser inventat per a nosaltres, sinó per a gent com vostès, gent que feia de la riquesa un senyal de predestinació, que treballaven com burros i vivien com cartoixos perquè, fet i fet, les seves condicions de vida no convidaven a celebrar res, així que reinvertien tot el que guanyaven i anaven engrandint el seu capital. Per gent que ha preferit l’ordre a la rauxa, el benestar a la vida, la productivitat a la creativitat, la reputació a l’espontaneïtat, la certesa a la veritat…
Nosaltres hem pretès jugar al joc de les finances i ens hi hem enganxat els dits. Però no es preocupin, no ens hi tornaran a veure pel seu barri, perquè encara que assolim els objectius de dèficit i, amb penes i treballs, reactivem la nostra economia, no podem ni volem renunciar al que som. No s’hi entestin perquè el nostre problema és crònic i tampoc ens culpin per això, simplement reconeguin que entre gestionar capitals i gaudir-los, nosaltres hem triat la millor part.
Amb el seu permís, ja em disculparan, però me’n vaig a fer l’aperitiu… No, no, res de gambes, que la cosa no està per gaires alegries, només unes olivetes i una copeta de vi blanc, sota un sol radiant i el mercuri fregant els 20 graus…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s