La conversió de l’Obi Wan Kenobi

Sir_alec-guinessL’Obi Wan també va tenir els seus flirtejos amb el costat obscur… Fins que un dia li va tocar fer el paper de Pare Brown en l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Chesterton. Durant el rodatge d’aquesta pel·lícula va succeir el que  ell mateix ens relata a la seva auto-biografia:

“La meva amistat amb en Cyril Tomkinson havia fet disminuir considerablement el meu anticlericalisme, però no la meva anti-romanitat. Llavors va sorgir la pel·lícula del pare Brown… Mentre rodàvem els exteriors a Borgonya, va passar una cosa que recordar-la sempre és un plaer per a mi. Ni tan sols el fet de no anar correctament vestit com un sacerdot catòlic –perquè, a més de no haver estudiat prou el guió, havia donat per òbvies les indicacions que contenia– no va demostrar ser un impediment. Una nit estava previst rodar en un poble situat al cim d’un petit turó, molt a prop de Mâcon… A uns tres quilòmetres d’allà, jo disposava d’una habitació en un petit hotel que hi havia a l’estació. Al vespre, avorrit i vestit de capellà, vaig prendre el serpentejant camí de sorra que conduïa al poble… En dir-me que no em necessitarien durant almenys les quatre hores següents, vaig decidir tornar a l’estació. Era de nit. No havia caminat molt quan vaig sentir uns passos saltant darrere meu i una veu aguda que em deia: «mon père!». Un nen de set o vuit anys em va agafar d’una mà i, estrenyent-la amb força, es va posar a caminar amb mi mentre parlava fora de mida. Estava molt esverat i no parava de brincar i saltar. Temorós d’espantar-lo amb el meu pèssim francès no em vaig atrevir a dir res. Tot i ser per a ell un desconegut, òbviament, m’havia pres per un sacerdot i confiava en mi. Tot d’una, amb un «bonsoir, mon père» i una ràpida inclinació de cap, va desaparèixer a través del forat d’una tanca.

Mentre ell tornava a la llar feliç i reconfortat, a mi em va deixar amb un estrany sentiment d’eufòria i serenitat. Vaig prosseguir el meu camí pensant que una Església capaç d’inspirar tanta confiança en un nen, de propiciar amb tanta facilitat la proximitat dels seus sacerdots sent desconeguts, no podia ser tan intrigant i horrible com sovint es pretenia. Així vaig començar a desprendre’m d’uns prejudicis apresos i arrelats en mi des de temps immemorial “

Alec Guines,  Blessings in Disguise.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s